Darrere del nom de l’estació de metro del Virrei Amat i de la plaça del districte de Nou Barris del mateix nom s’hi amaga la figura de l’aristòcrata i militar colonialista Manuel d’Amat i de Junyent, d’una nissaga borbònica. Nascut a Vacarisses el 1707 i mort a Barcelona el 1782, va ser virrei del Perú entre els anys 1761-1776, nomenat pel rei Carles III. Tant el nom de la plaça com el de la parada de metro van ser imposats durant el franquisme. Entitats de Nou Barris va plantejar que la plaça recuperi el nom del poeta Joan Salvat-Papasseit. Si ve inicialment l’Ajuntament ho va rebutjar, el juliol del 2024, a petició de Junts, el govern de Jaume Collboni s’hi va comprometre. Tanmateix, segons Junts des de llavors no s’ha mogut res.
Segons detalla el web del Nomenclàtor de Barcelona, el nom de la plaça del Virrei Amat data del 6 de maig del 1941. Des de l’11 de novembre del 1933 fins al 1941, va dur el nom d’en Joan Salvat-Papasseit, veí de la Font d’en Fargues. D’altra banda, l’estació de metro de Virrei Amat es va inaugurar el 1959 com a part del primer tram de la línia II entre la Sagrera i Vilapicina. L’any 1970, amb la perllongació de l’L5 entre Diagonal i la Sagrera, va passar a formar part de l’L5. El nom actual en català és del 1982. Quan la parada va obrir el 1959, es va batejar com a Virrey Amat. Del virrei Amat, el Nomenclàtor de Barcelona en destaca que va ser “virrei del Perú de 1761 a 1776 i militar de l’orde de Sant Joan de Jerusalem. Participà en les campanyes d’Àfrica i d’Itàlia, i promogué expedicions d’exploració a les illes de Pasqua i Tahití”.
Va construir l’actual Palau de la Virreina
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), en una publicació sobre els orígens del nom de les estacions de l’L5, explica que Amat era propietari de la finca de Can Sitjar, situada a la plaça que avui porta el seu nom. A Barcelona, a més, l’aristòcrata es va fer construir un palau a la Rambla, l’actual Palau de la Virreina, ara propietat de l’Ajuntament de Barcelona i seu de l’Institut de Cultura. Declarat bé cultural d’interès nacional, és una excel·lent mostra de l’arquitectura civil catalana de la segona meitat del segle XIX. També era el propietari d’una torre d’estiueig a Gràcia.
Abans de ser virrei del Perú i president de l’Audiència de Lima, Amat va ser governador de Xile i president de l’Audiència d’aquest país entre els anys 1755 i 1761, destaca la biografia de l’aristòcrata i militar a Viquipèdia. Mentre va ser virrei a la zona del Perú, va explotar les mines d’or i plata de Potosí (a l’Alt Perú, actualment Bolívia), va haver de reconstruir el port de Callao i la ciutat de Lima, destruïts per un terratrèmol i un tsunami, i va expulsar els jesuïtes. Amat va tornar a Barcelona el 1777. El 1779, tres anys abans de la seva mort, es va casar amb Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru. Vivien en l’actual Palau de la Virreina, que du el nom de la vídua d’Amat.
Entitats veïnals volen canviar el nom de la plaça
Tal com va explicar el TOT Barcelona l’any passat, entitats de Nou Barris, veïns independents i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) van plantejar eliminar el nom del Virrei Amat de la plaça i recuperar el de Joan Salvat-Papasseit. El districte de Nou Barris va rebutjar la proposta de les entitats, que suma més de 3.300 signatures Change.org, per evitar duplicitats, ja que Salvat-Papasseit ja du el nom d’un passeig de la Barceloneta. Però amb posterioritat, l’octubre del 2024, el govern municipal va acceptar un prec de Junts per executar el canvi de nom. La formació independentista assegura que ho tornarà a portar a un plenari del nou curs polític.
