La DANA ha castigat amb molta duresa desenes de municipis i localitats del País Valencià, amb acumulacions d’aigua molt importants i inundacions pel desbordament de rius, rieres, torrents o barrancs. Una catàstrofe que ja s’ha cobrat la vida de 155 persones i amb la previsió que pugui augmentar aquesta xifra perquè hi ha centenars de desapareguts. Aquests episodis meteorològics extrems seran cada vegada més intensos i més freqüents a causa del canvi climàtic. A Barcelona el pas de la Dana ha deixat imatges de bassals d’aigua i cascades, però hi ha risc que passi una tragèdia com la que ha succeït al País Valencià?
El cap de l’Àrea de Prevenció del Risc Geològic i Geotècnia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Pere Buixó, ha explicat en una entrevista al programa bàsics de betevé que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’encarrega de determinar les àrees amb risc potencial d’inundació (ARPSIS), tenint en compte el risc d’inundació de la zona i la vulnerabilitat dels edificis, però deixa clar que “hi haurà un moment que la natura les sobrepassarà”. Tot i això, ha assegurat que “a Barcelona no hi ha zones de risc potencial d’inundació”.
“Totes les zones altament ocupades prop de les lleres dels rius són zones que s’anomenen de risc hidrològic”, afirma l’expert, que detalla que per parlar de risc s’han de tenir en compte tres factors: el perill, que en aquest cas és la riuada; l’exposició, que seria viure-hi; i la vulnerabilitat, per exemple habitatges amb una construcció deficitària. En aquest sentit, recorda que entre els anys 60 i 80, quan no hi havia la regulació actual, hi va haver un boom en la construcció: “Es van ocupar zones sotmeses al perill de la inundació que ara no podrien ser ocupades”. Per a l’expert, viure en aquestes zones és un risc, i creu que “les pèrdues materials són difícilment evitables, però les humanes sí”.
Les dues zones de Barcelona a tenir més problemes
L’origen de la ciutat es troba en un turó ubicat on ara hi ha la plaça de Sant Jaume, però a poc a poc es va estendre pel pla de Barcelona, una zona tallada per rieres que van quedar soterrades o agafades per col·lectors. Així l’expert, remarca que “la ciutat ja no té un problema d’inundabilitat, sinó de drenatge urbà”, però apunta que les dues zones que són més propenses a tenir problemes de drenatge són “Ciutat Vella i per on baixa l’antiga riera d’Horta”. Sobre el que pot passar en el futur, l’ACA disposa d’un mapa de probabilitat d’inundacions en determinades zones d’aquí a una dècada, o d’aquí 100 i 500 anys, i l’expert apunta a la previsió i els simulacres. Si, per exemple, es produís una inundació de la llera del Besòs d’aquí a deu anys, podria desaparèixer una part del nus de la Trinitat i també zones del barri de la Verneda.
