El degoteig d’establiments històrics de Barcelona que tanquen, estiguin o no protegits, fa anys que es perllonga i no sembla tenir aturador. Afecta nombrosos barris i és especialment punyent a Ciutat Vella. Entre altres comerços que van haver d’abaixar la persiana l’any passat hi ha la papereria Conesa, l’ebenisteria i botiga de mobles Casa Jornet del Gòtic, la bijuteria Antiga Casa Sala i la Casa de les Sabatilles, tots al Gòtic; la perfumeria Regia, del passeig de Gràcia; la papereria-llibreria Lesseps; Bolsos Ballester, al barri de Sant Antoni; el forn Esplugues de Sants… La llista és llarga i no s’acaba.
Aquest febrer, els tancaments de locals emblemàtics o amb dècades de vida ha afectat de ple la Vila de Gràcia. Han plegat el forn Santa Clara, la ferreteria Camps i calçats Conesa. La fleca, amb prop de vuitanta anys al barri, va clausurar-se a contracor, a conseqüència d’un augment del lloguer que doblava el que pagaven. La ferreteria, amb més de noranta anys a Gràcia, va tancar pel mateix motiu. Tal com va explicar una de les propietàries del negoci al TOT Barcelona, Clara Camps, un lloguer desorbitat de 15.000 euros al mes i una caiguda del 30% de les vendes van ser els detonants per dir prou. A aquests dos comerços se’ls havia avançat a finals d’any calçats Conesa, una botiga amb prop d’un segle i mig al costat del mercat de la Llibertat, tot i que no ha estat fins a aquest febrer que s’ha sabut. Obert el 1880, una de les titulars, Sandra Casadevall, va relatar que havien plegat per un conjunt de factors, entre els quals n’hi ha de familiars, i pel fet que no hi ha ajudes per als establiments amb història que continuen oberts.
Els propietaris de la merceria Tarragona es jubilen
Calçats Conesa no és l’únic comerç que ha tancat als voltants del mercat de la Llibertat. Ara, sobre la façana del Cafè Reunión, hi penja un cartell d’una immobiliària que anuncia que el local està disponible. El bar no era un establiment emblemàtic. Feia poc més d’una dècada que funcionava, però era amb tots els ets i uts un cafè de barri en el qual se servien esmorzars de forquilla. I al juny, a aquesta llista de clausures s’hi sumarà una botiga centenària: la merceria Tarragona.
Situada al carrer de Santa Eugènia, 14, es va fundar el 1917 i els seus propietaris es jubilaran a finals de juny. Ara mateix al capdavant el negoci hi ha en Ramon Mullol Tarragona, net del fundador, Francisco Tarragona, i la seva dona, Vivian Cartes. El local i l’edifici en el qual està la merceria és propietat de la família Mullol-Cartes i la seva intenció és vendre’l quan tanquin. No s’han plantejat seguir perquè “hi ha molta competència, com la venda per internet, els preus són molts baixos i la demografia del barri ha canviat molt. Tenim gènere de punt per aguantar la merceria”, ha explicat Cartes al TOT. El 2023, la merceria va rebre el premi de l’Ajuntament de Barcelona al millor comerç centenari de la ciutat en “reconeixement a la seva trajectòria, arrelament i compromís amb el barri”.
“L’augment dels lloguers estan matant el comerç”
El president de l’eix comercial de Gran de Gràcia, Rodrigo Font, pensa que “l’augment dels lloguers estan matant el comerç.” “A diferència dels habitatges, en els quals hi ha uns topalls, amb els locals comercials no passa”, la qual cosa fa que sigui força més complicat competir amb una gran superfície, valora Font, propietari de la botiga Del Be a la Manta, a Gran de Gràcia, un establiment obert el 1952 amb tres generacions de la mateixa família al capdavant del negoci.
A parer del president de l’eix comercial, un efecte que té tants tancaments de comerços tradicionals és que “s’està perdent l’essència” als barris. A tot arreu, hi ha el mateix. “Es pot comprar el mateix a Glòries que a Gràcia”. També pensa que altres motius que porten a tancar un establiment comercial amb dècades de vida és la falta de continuïtat familiar. “Si alguna persona té un local en propietat, prefereix llogar-lo”. I es queixa que “les baixes no controlades del personal fan molt de mal”. “Cobrir-les generen un doble cost a les empreses”.
La reforma de la llei de comerç protegeix més els establiments emblemàtics
Recentment, el Parlament de Catalunya ha aprovat la reforma de la llei de comerç i protegeix més els establiments emblemàtics, recorda Josep Cruanyes, advocat i secretari de l’Associació d’Establiments Emblemàtics de Barcelona. “Faltaven eines per actuar. Ara, els ajuntaments, també el de Barcelona, han de posar el fil a l’agulla”. En l’actual consistori barceloní vèiem “inactivitat”, subratlla Cruanyes.
La llei defineix com “un establiment emblemàtic o històric aquell que ha adquirit una notorietat especial al seu municipi o comarca per haver desenvolupat la seva activitat comercial durant més de cent anys en un mateix local o indret i que conserva elements patrimonials, tant mobles com immobles, vinculats a la seva activitat comercial, visibles al públic i, si s’escau, emparats per una figura de protecció patrimonial”, diu el text. I esmenta que cal crear programes de continuïtat empresarial “per poder trobar el relleu a negocis en establiments emblemàtics o històrics, i també programes de captació de talent i de professionals per al comerç, amb l’objectiu de poder garantir la continuïtat de l’activitat”.
Plans d’usos específics
Entre les eines que les administracions públiques poden adoptar per garantir el foment, la protecció i la continuïtat de l’activitat dels establiments emblemàtics o històrics hi ha la creació d’un registre dels establiments emblemàtics o històrics, l’aprovació de plans d’usos específics i mesures relacionades amb les llicències d’activitats i urbanístiques.
La llei també reconeix els establiments singulars, que són els que “durant els darrers vint anys, de manera continuada i en un mateix local o indret, s’ha distingit o bé per la comercialització d’un producte local, especialment vinculat al municipi o la comarca, o bé per exercir un ofici singular, artesanal o de rellevància a l’entorn local”.
Patrimoni immaterial
Cruanyes destaca que a tot allò que preveu la reforma de la llei de comerç s’hi sumarà el que digui la llei del patrimoni immaterial cultural català, ara “en procés de discussió parlamentària”. Per a l’advocat, aquesta normativa ha d’incloure declarar els establiments emblemàtics “patrimoni immaterial”, garantir una pròrroga obligatòria en els lloguers i promoure el relleu. “Hi ha persones que podrien assumir l’activitat si es donessin les condicions”.
