La Generalitat de Catalunya recorrerà la decisió del jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona, que no ha admès a tràmit la querella per tortures a la comissaria de Via Laietana presentada per Carles Vallejo, un sindicalista detingut en aquesta comissaria durant la dècada dels 70. La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, creu que les actuacions de la fiscalia de la sala de memòria democràtica en relació amb aquest cas “deixen clar que hi ha un camí practicable per obrir processos judicials amb temes de crims del franquisme” i ha recordat que “hi ha un deure cap a les víctimes del franquisme que van lluitar per la democràcia i que un procés judicial seria reparador”.
Ubasart creu que el procés “no serà fàcil”, però ha volgut remarcar que el departament de justícia català està “disposats a fer tot el possible”. En aquest sentit, la consellera ha detallat que la Generalitat pretén “personar-se en els casos que considerin rellevants o ajudar en la construcció de proves aportant documentació diversa”. La titular de Justícia també ha dit, a les portes dels jutjats de Sabadell, que el dret internacional “empara l’obertura de processos judicials per crims del franquisme” i que la llei de memòria democràtica de 2020 “ratifica aquest escenari”.
Sindicats i activistes exploten contra la decisió judicial
La decisió de la jutgessa també ha generat el rebuig dels principals sindicats i entitats civils. El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, ha lamentat el que considera “una mala notícia per a la democràcia” i ha fet una “crida urgent” al pròxim govern de l’Estat –que encara és incert– perquè “faci efectiva” la llei de memòria democràtica.
D’altra banda, Iridia ha remarcat que “un cop més”, l’Estat “continua perpetuant la impunitat dels crims del franquisme”. L’entitat també ha recordat que la notificació arriba després que la fiscalia “es posicionés per primer cop a favor d’investigar els crims del franquisme” i lamenta que la jutgessa s’empari de nou en l’amnistia del 77.
