El casino de l’Arrabassada va ser un edifici històric durant les primeres dècades del segle XX. Es va destruir després de la Guerra Civil i 85 anys després continua en runes i abandonat. Des de fa poc temps està en venda per 1,7 milions. Però el futur de l’immoble és incert, ja que els usos són limitats i es troba al mig de Collserola, en el municipi de Sant Cugat del Vallès. Una de les opcions seria que s’ho quedés alguna administració pública, com l’Ajuntament de Barcelona, però “per ara” no s’ha plantejat, han explicat fonts municipals al TOT Barcelona. Des de Soler Finques, la immobiliària que porta la venda de l’antic casino, el gerent Xavier Soler ha confirmat que no ha rebut cap oferta d’una administració pública i veu difícil que arribi.
El portal Fotocasa va publicar fa unes setmanes un anunci de Soler Finques en el qual s’explica que les restes del casino es poden comprar. En el moment de publicar aquest article, l’anunci encara està actiu. El gerent de l’empresa ha detallat que hi ha hagut gent que s’ha interessat, però no s’ha concretat res. “La venda no està avançada ni molt menys”.
Es tracta d’una superfície de més de 10,6 hectàrees catalogada pel registre de masies del parc de Collserola. La publicació destaca que de l’antic casino en queda un edifici principal amb un mirador que es pot rehabilitar. Entre els usos permesos hi ha els d’activitats artesanals, artístiques i professionals, tallers de pintura o escultura, estudis de gravació, activitats d’investigació o desenvolupament i comercialització de productes de la finca o de l’entorn. “Els volums es poden rehabilitar, però els usos són limitats”. Soler veu com una solució “plausible” per a la venda que ho compri una empresa i que les administracions permetessin altres usos o que, fins i tot, s’hi poguessin implicar.
Petició a les administracions a què comprin les instal·lacions
Som Collserola, un conjunt d’entitats que vetlla i vol donar a conèixer els valors patrimonials del parc, ha fet arribar a l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Consorci del Parc de Collserola una petició perquè comprin l’edifici per reconstruir-lo i que la ciutadania en pugui fer ús. No obstant això, el portaveu de Som Collserola, Joan Moya, reconeix en declaracions a betevé que és “una utopia” perquè representa una “despesa molt alta”.
El 2024, Som Collserola va alertar de l’estat de degradació amb què estaven les restes de l’antic casino i va demanar a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, el municipi al qual pertanyen els terrenys, que instés a la propietat a netejar la zona. El novembre del 2025, no s’havia fet. En el seu blog, Som Collserola qualificava la situació de desoladora. “La vegetació s’ha empassat murs i escales, els camins s’han tornat intransitables, i entre la natura desbordada s’hi amunteguen deixalles i restes humanes d’un temps que no sap si vol ser record o oblit”. Les entitats qualifiquen l’abandonament de l’emplaçament com “un símbol del que passa quan deixem que el patrimoni s’esborri lentament”.
El Gran Hotel de la Rabassada (amb el terme castellanitzat, però amb doble ss) es va construir el 1899. El 1911, l’establiment hoteler es va ampliar amb un casino, obra d’Andreu Audet i Puig, i una zona d’atraccions. La inversió va suposar uns 2,5 milions de pessetes de l’època i la inauguració, el 15 de juliol del 1911, va reunir a 300 persones.
La prohibició del joc va suposar una ferida de mort per al casino, que va anar tancant progressivament tots els espais i el 1930 ho va fer el restaurant. Els anys de la Guerra Civil, l’espai va tenir un ús militar i també es va fer servir com a refugi contra els bombardejos de l’aviació feixista.
No es pot fer habitatges ni obrir un hotel
L’antic casino de l’Arrabassada és propietat de dues famílies catalanes que han decidit posar l’espai a la venda després que una sentència del Tribunal Suprem va desestimar que es pogués rehabilitar l’hotel i el restaurant. Els propietaris, que volen mantenir-se en l’anonimat, han fet gestions des dels anys 70 per intentar recuperar i revalorar els terrenys i veure quins usos se’n podia donar. Tal com ha explicat el País, no es permet fer habitatges ni obrir-hi un hotel. Segons Soler, les famílies van comprar les finques en moments diferents entre els anys 50 i 60. Una té un terç de l’espai, i l’altra, dues.
