El futur CAP de la Barceloneta, que s’ha de construir a l’antiga Clínica Barceloneta i en els tres edificis adjacents, al carrer dels Pescadors 82-94, és una oportunitat única per recuperar i reivindicar el darrer alcalde republicà que ha tingut Barcelona. Es tracta de l‘Hilari Salvadó (1899-1966). Una de les finques afectades pel nou CAP és la casa on va néixer, tal com va avançar el TOT Barcelona l’any passat. L’immoble, de dues plantes, no està catalogat, però l’historiador Pau Vinyes demana preservar la façana. “Salvadó era un obrer de la política”, diu. Des del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament fan un pas més i plantegen que el CAP dugui el seu nom.
Autor del llibre Hilari Salvadó. Alcalde de Barcelona quan plovien bombes, Vinyes opina que conservar la façana dels tres edificis adjacents és possible. “Si hi ha ganes, les façanes es poden mantenir”. Es tracta d’un deute amb la història més recent de Barcelona que permetria donar a conèixer l’Hilari Salvadó i “relligaria” el CAP amb les cases del voltant. Vinyes defensa preservar edificis com la Casa Batlló, però també les Cases Barates del Bon Pastor o la finca del darrer alcalde republicà, “persones que han deixat empremta a Barcelona”. Però ara mateix no se sap què passarà amb aquest immoble. Fonts del departament de Salut de la Generalitat diuen que això es definirà en el projecte, la redacció del qual es licitarà abans de l’estiu, i l’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament no s’ha pronunciat, deixant el tema en mans de la Generalitat. Fins fa uns mesos, sobre la façana de la finca on va néixer l’Hilari Salvadó hi havia una placa. L’Ajuntament l’ha retirat i la té en custodia fins que les obres permetin col·locar-la de nou.
El José Mujica dels anys 30
En conversa amb el TOT, Vinyes destaca la importància històrica de l’Hilari Salvadó, alcalde de Barcelona entre 1937 i 1939, fins a l’entrada de les tropes franquistes. Salvant totes les distàncies possibles, vol deixar clar, “seria com el José Mujica -l’expresident de l’Uruguai mort aquesta setmana- dels anys 30″. “Era humil i mai va tenir propietats”. Salvadó era fill de pescadors. Va perdre el pare i quatre germans en un temporal el 1911. Autodidacta, va treballar als magatzems El Siglo i després va ser comptable i oficinista. L’historiador el defineix com “un alcalde proper, senzill i molt preocupat pel veïnat”. A la Barceloneta, el seu barri, se l’estimava especialment, com ho demostra el fet quan va ser empresonat al vaixell Uruguay, atracat al Port de Barcelona, pels fets del 6 d’octubre del 1934, veïns de la Barceloneta s’apropaven fins a l’embarcació per saludar-lo. Mentre va ser alcalde, Salvadó va continuar vivint a la Barceloneta, tot i que va ser un barri molt castigat per l’aviació feixista, i quan hi havia bombardejos s’apropava a les zones afectades per solidaritat o per ajudar en les tasques de salvament.
En opinió del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament, “la Barceloneta necessita de manera urgent més serveis mèdics per garantir el benestar de les persones que viuen i treballen al barri”. Fonts republicanes consideren que la transformació de la casa de l’Hilari Salvador en el nou CAP és un pas important per cobrir aquesta necessitat. Però alhora la formació, encapçalada per l’Elisenda Alamany a l’Ajuntament, subratlla que és fonamental que la casa mantingui la memòria de la figura de l’Hilari Salvador. “Demanem que es conservi la placa que recorda aquest gran alcalde republicà i que el nou CAP dugui el seu nom. L’Hilari Salvador va ser un home que, durant els bombardejos de la Guerra Civil, va obrir les portes de casa seva a moltes famílies i veïns de la Barceloneta, oferint protecció i solidaritat. La casa no conserva elements originals a l’interior, però el record d’aquest compromís cívic i social ha de perdurar en la memòria col·lectiva del barri i de la ciutat”.
Multiplicar per 2,5 els m² actuals
Quan sigui una realitat, el nou CAP haurà de permetre multiplicar per 2,5 els metres quadrats que té l’equipament sanitari actual del barri, que no arriba als 1.000 m², i ampliar els serveis sanitaris que s’hi oferiran. De totes maneres, és a les beceroles, ja que encara s’ha de redactar el projecte. A l’espera que es defineixen els metres quadrats definitius del CAP, el planejament inicial preveu que l’equipament tingui uns 3.400 m², dels quals uns 2.300 serien pròpiament per a usos sanitaris. L’edifici de l’antiga clínica Barceloneta té sis plantes.
Segons va informar l’Ajuntament de Barcelona l’abril de l’any passat en un comunicat el nou CAP permetrà doblar les consultes, passant de les 15 actuals a 30, amb “més serveis fruit del desenvolupament dels darrers anys de l’atenció especialitzada als CAP i l’ampliació de la cartera de serveis de l’atenció primària per la incorporació de nous professionals, amb dietistes-nutricionistes, higienistes dentals, fisioterapeutes o referents de benestar emocional”.
Encabir tots els serveis?
L’associació de veïns de la Barceloneta detalla que des del departament de Salut se’ls ha explicat que en les finques adjacents a l’antiga clínica Barceloneta només es podrà aixecar una planta més, la qual cosa farà perdre metres quadrats sobre el projecte inicial. “Serà menys ambiciós, i pensem que no es podrà instal·lar tots els serveis que el barri necessita. Hi ha serveis com els de Ginecologia que s’han traslladat a la Vila Olímpica i no creiem que els recuperem”. En resposta al TOT, fonts de Salut aclareixen que són conscients des de fa temps que només podran aixecar una planta en els edificis adjacents, però defensen que en el nou CAP s’hi podran encabir tots els serveis previstos.
L’Ajuntament va comprar els edificis
L’antiga clínica Barceloneta i els citats tres edificis van ser comprats per l’Ajuntament de Barcelona. L’adquisició es va fer efectiva a mitjans d’abril de l’any passat per uns vuit milions d’euros i, un cop aprovat el planejament urbanístic específic, les finques es van cedir al Servei Català de la Salut perquè hi construeixi el nou CAP. La Generalitat, per tant, serà l’administració que assumirà els costos del nou equipament.
Les obres del nou CAP són encara lluny de començar. Fonts de Salut estimen que abans de l’estiu està previst licitar la redacció del projecte i ara mateix no hi ha tancat un calendari d’execució. Serà un cop estigui elaborat el projecte que es podran concretar més les dates. La Generalitat preveu que tot plegat s’allargarà uns quatre anys, és a dir que el nou equipament sanitari no serà una realitat abans del 2028, si es compta com a data d’inici el moment de la compra per part del consistori.
Una altra ubicació era possible
La valoració que fa la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona topa amb el posicionament de l’associació de veïns de la Barceloneta, que considera que el projecte de fa una dècada previst al parc de la Barceloneta, entre l’escola Alexandre Galí i el passeig Marítim, permetia disposar de més metres quadrats, encabir tots els serveis sanitaris que necessita el barri i millorar la relació amb els especialistes de l’Hospital del Mar, per la proximitat del CAP amb el centre hospitalari, i garantir els desplaçaments de les persones amb mobilitat reduïda amb el transport públic. L’entitat recorda que el projecte era vist amb bons ulls per l’ara consellera de Salut actual Olga Pané, llavors gerent del Parc Salut Mar. I sosté que la pèrdua de zones verdes del parc per la construcció del CAP -una de les justificacions que es va donar per paralitzar la proposta- es podia haver compensat en altres espais del barri.
