El futur campus de l’Hospital Clínic i la Universitat Barcelona (UB) a la Zona Universitària de la Diagonal agafa embranzida. Aquest dilluns, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presidit la constitució del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, l’òrgan que governarà el desenvolupament del nou complex hospitalari, universitari i de recerca. Les obres del campus pròpiament està previst que comencin el 2030 amb una “inversió” total que s’enfilarà fins als 1.700 milions d’euros, segons paraules d’Illa. Si no hi ha endarreriments, el campus haurà d’estar en funcionament el 2035.
La primera decisió que es prendrà serà que el Consell Executiu de la Generalitat aprovarà el protocol de la signatura de l’acord entre el Govern i la UB per a la compra dels terrenys on s’ubicarà el campus, les 10 hectàrees de l’actual servei d’esports de la UB, a la Diagonal, 695-797. El juliol vinent es convocarà el concurs internacional de projectes del futur recinte i s’ha fixat el 2028 com un any clau per iniciar les obres de perllongació de l’L3 fins a Esplugues, amb un cost de 500 milions, i de la urbanització de l’entorn.
La compra dels terrenys, 135,25 euros
Quan estigui acabat, el campus inclourà el nou hospital del Clínic, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i altres equipaments assistencials, científics i de recerca. També es construirà una nova Facultat de Farmàcia valorada en 152 milions, dels quals 17,5 els subvencionarà la Generalitat. La compra dels terrenys que s’activa aquest dimarts es formalitzarà abans del 31 de desembre per 135,25 milions. La UB mantindrà la possessió de les finques i l’activitat que hi du a terme fins al 2030, o un any abans si la Generalitat ho necessita.
La presentació del nou consorci s’ha fet a la Generalitat. A més d’Illa, hi eren presents els consellers i conselleres del Govern Albert Dalmau, Alícia Romero, Olga Pané, Sílvia Paneque i Núria Montserrat; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i representants de les nou institucions i entitats que en formen part: la Generalitat de Catalunya, el Consorci Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Barcelona (UB), els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el CatSalut.
En la presentació, el president de la Generalitat ha destacat que la creació del consorci suposa engegar un dels grans projectes del país. I ha llençat tres missatges: “confiança en nosaltres mateixos” per a un projecte de recerca i salut que serà de referència, “col·laboració i entesa” per executar-lo i “defensa del sector públic”. Per a Illa, el futur hospital “serà el millor d’Europa”, “capdavanter en salut i innovació”, i suposa un canvi de mentalitat cap a una Barcelona metropolitana “sense perifèries”.
El director general del Clínic, Josep Maria Campistol, ha volgut deixat clar que l’edifici de l’Eixample no desapareixerà. Funcionarà com un CAP amb especialistes, també oferirà cirurgia major ambulatòria i zona diagnòstica. Alhora, en una part de l’hospital hi podria obrir un sociosanitari per donar servei a aquesta part de l’Eixample davant l’envelliment de la població.
El juliol s’engegarà el concurs de projectes
També el 2026, s’engegarà el concurs internacional de projectes del futur campus. La convocatòria formal es farà el juliol, mig any abans del previst. El guanyador es decidirà durant el primer trimestre de 2028, i se li adjudicarà un contracte d’uns 109 milions d’euros. Paral·lelament, es treballarà l’elaboració del Pla Director Urbanístic (PDU) que ordenarà el futur campus i el seu entorn amb la idea que els projectes constructius es redactin entre el 2027 i el 2028. Segons la Generalitat, el campus agruparà en un únic espai de 300.000 m² assistència sanitària, docència i recerca i situarà la capital catalana “entre els principals hubs biomèdics d’Europa i del món”. La zona que es transformarà és l’actual servei d’esports de la UB i inclourà també habitatge, equipaments, espais verds i activitat econòmica vinculada a les ciències de la vida.
El projecte va vinculat a la perllongació de l’L3 des de la Zona Universitària fins a Esplugues. Les obres haurien de començar el segon semestre del 2028. La primera fase d’ampliació de la línia tindrà una longitud de 2,5 quilòmetres amb dues noves estacions -Sant Joan de Déu i Esplugues Centre-. La construcció tindrà un pressupost estimat d’uns 500 milions. El futur traçat serà clau per a la connectivitat metropolitana i garantirà l’accés ferroviari al campus de salut. L’entrada en funcionament de la línia coincidirà amb la inauguració de les noves instal·lacions hospitalàries.
Un altre dels documents que s’elabora és el pla funcional d’espais del nou campus, que és “essencial per establir les necessitats assistencials, docents i de recerca i garantir la coherència global del projecte i la interrelació de totes les peces”. Avui en dia ja es disposa d’uns estudis previs i el document definitiu estarà acabat el juliol del 2026.
