La Barceloneta va viure un dels seus episodis més negres el 1911. El 31 de gener d’aquell mateix any tenia lloc el conegut com a temporal de la Candelera, una tempesta impulsada per un fort vent de llevant que va generar onades de fins a vuit metres d’alçària, fent estralls en el tram de costa que va del Maresme a València. Aquest fenomen va suposar una trampa mortal per a les característiques embarcacions de vela llatina que aleshores utilitzaven els pescadors: moltes es van quedar atrapades sense marge de maniobra per refugiar-se i van acabar naufragant en diversos punts del front litoral. Les autoritats van comptabilitzar la mort de fins a 35 pescadors d’aquest barri barceloní, una xifra que arreu de la capital catalana va elevar-se fins a les 140 persones.
El pas d’aquest temporal va suposar un abans i un després per a moltes famílies de la Barceloneta. Abans d’aquest episodi ja se n’havien produït d’altres en aquesta part de la costa, però cap de tan mortífer com el de la Candelera. Això va fer que des de diferents sectors es posés sobre la taula la necessitat de prendre mesures per evitar que situacions així es poguessin tornar a repetir. Actors com l’Escola Nàutica de Barcelona o la Junta de Pesca van alçar la veu per demanar millores tant per als equips de salvament -que van ser acusats de comptar amb una plantilla insuficient i sense experiència- com per a les instal·lacions portuàries, que requerien una remodelació urgent perquè no tenien les infraestructures en condicions.
En aquest context i un cop diluït amb el temps el potent ressò mediàtic que va tenir en un primer moment aquesta tragèdia, Barcelona es preparava el febrer del 1920 per a la possible arribada d’un altre temporal de característiques similars. L’experiència encara recent de la catàstrofe de la Candelera va fer que molts pescadors decidissin anar amb peus de plom i evitessin sortir a la mar per aquestes dates. Les mesures de prevenció, però, van anar molt més enllà i la Barceloneta es va convertir durant el temps que es va allargar aquesta nova tempesta en una espècie de refugi per a les embarcacions, deixant una estampa força peculiar que va ser immortalitzada en diverses fotografies i que inclús es va fer un lloc en els periòdics de l’època.
Una solució d’emergència per la falta de mesures
Una d’aquestes instantànies data del 25 de febrer i va ser publicada a la revista il·lustrada setmanal Mundo Gráfico. En aquesta imatge es pot veure un dels característics carrers de la Barceloneta amb fins a cinc barques de vela llatina diferents que ocupen l’espai central de la calçada. L’ample de la via només permet col·locar dues d’aquestes embarcacions per tram, de manera que pràcticament no queda espai per a la circulació del vianant. La resta de barques se situen darrere en fileres seguint la mateixa disposició en una escena que ben bé recorda als mítics canals de la ciutat italiana de Venècia, això sí, sense aigua, només amb les barques directament sobre el terra.
La foto ha estat recuperada per a l’ocasió amb motiu de l’exposició La nit terrible. Els efectes de temporal de la Candelera de 1911 a la Barceloneta, una mostra que repassa el tràgic episodi a través d’una profunda revisió de l’hemeroteca dels diaris de l’època i posant èmfasi en les conseqüències que va tenir per a una part important de la població d’aquest barri de la capital catalana. La iniciativa impulsada per l’historiador Pau Vinyes de la mà del Taller d’Història de la Barceloneta utilitza la imatge per contextualitzar la falta de mesures que denunciaven els pescadors barcelonins nou anys després de la catàstrofe, quan havien de retirar les barques i protegir-les entre els carrers de la Barceloneta com a solució desesperada per evitar que el mar -aleshores no hi havia passeig marítim i la sorra arribava fins a les cases- se les pogués emportar o les pogués fer malbé si arribava un temporal.
L’exposició es pot visitar des d’aquesta mateixa setmana de manera gratuïta al centre cultural Casa de la Barceloneta 1761 (carrer de Sant Carles, 6).
