Si féssim l’exercici de fer un rànquing de les grans cruïlles barcelonines, una de les que no podria faltar seria la del passeig de Gràcia i l’avinguda Diagonal, també coneguda com a plaça del Cinc d’Oros. Aquesta confluència del centre de la capital catalana -que rep el seu sobrenom per la seva similitud sobre el terreny amb la carta de la baralla– té el seu origen en el pla d’urbanització de l’Eixample projectat per Ildefons Cerdà el 1860 i és un testimoni excepcional del pas implacable del temps, ja que ha estat sotmesa a múltiples reformes al llarg de les dècades. Per a les generacions actuals, és difícil imaginar com era aquest espai abans de la col·locació del seu obelisc característic, que la presideix des de l’abril del 1936 en un homenatge a Francesc Pi i Margall, president de la Primera República Espanyola. Ara bé, la plaça va tenir vida abans de la instal·lació del monòlit.
A principis del segle XX, aquesta ja era un punt de referència per a la ciutat i un punt de pas important que comunicava l’Eixample amb la Vila de Gràcia. Una fotografia antiga ens permet traslladar-nos a aquesta època, convidant l’espectador a trobar les innumerables diferències que hi ha amb la plaça actual, però també aquells detalls i elements que es mantenen congelats en el temps. L’encarregat de recuperar per a l’ocasió la imatge ha estat l’usuari Catalunya Color, un perfil que es dedica a posar color a fotografies antigues en blanc i negre de tot el territori català. Si la setmana passada era el torn de la plaça de Catalunya, a través d’una instantània de Frederic Ballell feta amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, aquesta setmana ha estat aquesta cruïlla icònica la protagonista d’aquest particulat viatge a la capital catalana del passat.
A través de les xarxes socials, l’usuari ha compartit una postal que porta la firma del reputat fotògraf Josep Brangulí i que mostra l’aspecte que tenia la confluència entre el passeig de Gràcia i l’avinguda Diagonal durant la dècada del 1910. A la imatge es poden veure diferents rotondes i fanals que sobresurten de la calçada empedrada per on circulen alguns carros a cavalls. Vianants passegen per les voreres ubicades a banda i banda, mentre que al fons sembla albirar-se un tramvia descendent aquesta artèria de la ciutat.
Aquesta és la cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Diagonal a la dècada de 1910.
— Catalunya Color (@CatalunyaColor) October 7, 2025
📸Fons Brangulí pic.twitter.com/ZJlaAoOnFZ
Edificis més alts que ocells
“M’agrada tant aquesta Barcelona”. “Qui pogués passejar ara”. “Això sí que és una illa pacificada”. “Aquest és l’autèntic passeig de Gràcia”. Aquestes són només algunes de les reaccions que ha produït la publicació de la fotografia del 1910 entre els diferents usuaris, molts dels quals descontents i crítics amb la imatge actual que ofereix la cruïlla emblemàtica barcelonina. Un d’aquest, inclús, ha aprofitat l’ocasió per citar una obra teatral de Rossend Arús de finals del segle XIX on es descrivia literàriament la ciutat d’una manera magnífica. “L’obra parla de la nova Barcelona com un lloc on els carrers són tan amples que el vent s’emporta la gent i els edificis tan alts que ni els ocells hi arriben volant”, indica l’usuari.
