La fiscalia provincial de Barcelona ha arxivat la denúncia d’Acció Cassandra, l’entitat impulsada pels advocats Lluís Gibert i Josep Rosell, per un presumpte delicte d’odi contra la companyia Teatro Sin Papeles pel gag catalanòfob de l’obra Esas Latinas, que es van representar el passat 16 de juliol en un acte organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. Concretament, i per a més inri, l’esquetx es va representar en la presentació de l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona del 2024. La fiscal en cap Neus Pujal admet que els fets denunciats són discurs d’odi, però en la resolució, a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona, remarca que “no assoleix al nivell de gravetat exigit per incórrer en responsabilitat penal”. La decisió es coneix l’endemà que el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, revelés que l’informe del Gabinet Jurídic emmarca l’actuació en “la llibertat d’expressió i de creació artística”.
A banda d’admetre que veu discurs d’odi en el gag catalanòfob, la fiscal remarca en la resolució que no assegura que els fets denunciats estiguin emparats en el dret fonamental de la llibertat d’expressió. “S’haurà d’analitzar la correcció o acceptabilitat de la representació des de la perspectiva d’altres branques del dret”, exposa sense assenyalar-ne cap. Sobre la decisió de no prendre cap sanció penal contra la companyia teatral, la fiscal subratlla que “és necessari que impliqui una provocació a l’odi d’alguns dels grups protegits per representar per al mateix un perill cert de generar un clima de violència i hostilitat que pugui concretar-se en actes específics de violència, odi i discriminació”.
En aquest sentit, recorda que només està justificada la sanció penal en els discursos d’odi en els casos més greus i extrems d’incitació a l’odi. És a dir, aquells que siguin capaços de minar les bases de la convivència pacífica de forma significativa. A banda de tot això, Pujal també afegeix que la llengua no es troba entre les causes que l’article 510 del Codi Penal, que contempla penes de presó d’un a quatre anys i multes de sis a dotze mesos. “Això és psicodèlic”, manifesten fonts d’Acció Cassandra a aquest diari, ja que asseguren que “contravé” les disposicions de la Convenció Europea de Drets Humans. Aquesta, segons remarquen, preveu les discriminacions per minoria nacional o per llengua.
Acció Cassandra veu “una mitja victòria”
Tot i la decisió de fiscalia, Acció Cassandra ha fet una valoració positiva de la recent resolució, i assenyala que “reconeix que el discurs contra la llengua i els drets dels catalanoparlants constitueix un discurs d’odi i no està emparat per la llibertat d’expressió”. “Aquest reconeixement trenca amb informes anteriors, com el presentat pels serveis jurídics de la Generalitat, que sostenien que aquest discurs no assoliria la tipificació penal corresponent”, subratlla l’entitat en un comunicat. D’altra banda, el col·lectiu subratlla que la decisió del ministeri fiscal, que ha admès la naturalesa d’odi del discurs, però ha arxivat la denúncia perquè el grau de gravetat no assoliria el llindar necessari per sanció penal, representa “una mitja victòria”. En aquest sentit, exposa que “implica un reconeixement explícit que es tracta d’una forma de discriminació intolerable, la qual cosa pot transformar-se en un precedent per a futures accions”.
Contraposa la decisió a la sentència del cas Canet
Acció Cassandra considera que és la decisió de la fiscal és “una interpretació discutible” i recorden la condemna a dos anys de presó per a l’acusat de piular en contra dels pares que van demanar el 25% de castellà a Canet de Mar. En aquest sentir, i com va subratllar Lluís Gibert en una piulada, “els castellanoparlants poden ser subjectes de l’article 510 del Codi Penal (delicte d’odi)”. “Aquesta interpretació contrasta directament amb la recent sentència del cas dels pares de Canet, que reconeix la discriminació per raó de llengua—en aquest cas envers castellanoparlants—i estableix la llengua com a factor susceptible de discriminació penal”, conclou el col·lectiu.
Finalment, l’entitat impulsada pels advocats Gibert i Rosell veu en la resolució de la fiscalia “una oportunitat” per iniciar accions que “confrontin aquestes contradiccions” i per tal d’obrir vies legals i polítiques que “exigeixin el reconeixement de la discriminació lingüística com a delicte d’odi en l’àmbit català, tal com s’ha reconegut per a altres minories, assegurant igualtat de protecció”. Però que, d’altra banda, serveixin per posar “en dubte la diferenciació jurídica que fa la Fiscalia entre catalans i castellanoparlants, que genera situacions de desigualtat i vulneració dels drets fonamentals” i “donin eines per portar aquestes qüestions a instàncies internacionals que puguin ordenar un compliment rigorós dels tractats sobre drets humans en matèria de discriminació”.
