La Fiscalia de Barcelona, en coordinació amb la Unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l’Estat, ha informat que ha decidit obrir per primera vegada diligències penals per investigar les tortures perpetrades durant el franquisme per membres de l’anomenada Brigada Político-Social, a dependències de la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana. Les diligències d’investigació s’han incoat a conseqüència de la denúncia interposada per la víctima pels maltractaments físics i psíquics que li van ser infligits durant la seva detenció el febrer del 1977, en el “marc de repressió sistemàtica per motius polítics imposat pel règim dictatorial”.
La denúncia la van interposar les germanes Eva i Blanca Serra, per crims de lesa humanitat mitjançant tortures sofertes a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana i a la Direcció General de la Policia de Madrid durant la Transició a la Democràcia. Una denúncia treballada des d‘Irídia, i dirigida per Sònia Olivella Saludes, advocada penalista i coordinadora de litigi estratègic de l’entitat. De fet, és el tercer cas que Irídia, amb el suport d’Òmnium i l’Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT), porta a la justícia després de les querelles dels germans Ferrándiz i de Carles Vallejo, que han estat arxivades.
Un decret jurídicament contundent
El Decret d’incoació del ministeri públic, de 9 pàgines i al que ha tingut accés El Món, considera necessari obrir la investigació per que es donen els requisits de la Llei de Memòria Democràtica. A més, ressalta que la denúncia presentada per Blanca Serra té pprous indicis per considerar que les tortures van estar perpetrades “en el context d’un règim institucionalitzat de repressió contra la població civil, en aquest cas per motius polítics”. En aquest sentit, conclou que obrir les diligències ha de servir per “garantir a les víctimes els seus drets a la veritat, la justícia i la reparació, amb independència del resultat final del procés”.
La denúncia, per la seva banda, signada per Blanca, però també en nom de la seva germana Eva, ja finada, insistia que calia fer un “acte de justícia per les víctimes, un gest necessari per posar fi a la impunitat“. La seva detenció va ser posterior a la mort de Franco i s’emmarcava en l’aplicació de la llei antiterrorista, que emparava detencions llargues i incomunicades sense garanties legals. Un cas que la fiscalia vol aclarir. La denúncia també incloïa la “violència diferenciada pel fet de ser dones” en un “entorn profundament patriarcal”.
Els fets
D’acord amb els fets relatats a la denúncia, el decret de fiscalia, Blanca Serra ser detinguda al seu domicili juntament amb la seva germana Eva (morta el 2018) el febrer de 1977 per agents de l’anomenada Brigada Político-Social, i va ser traslladada a dependències de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona. “Durant el curs de la detenció es descriuen episodis de maltractament físic i psicològic infligits amb la finalitat d’obtenir una confessió, així com informació sobre l’activitat política de la denunciant i d’altres companys i companyes”, subratlla el ministeri fiscal. “La denunciant va ser posada en llibertat tres dies després d’accedir a signar un escrit d’autoinculpació”, recorda la fiscal del cas.
En el moment dels fets, Serra s’identificava amb l’esquerra independentista catalana, militant al Front Nacional de Catalunya (FNC), el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) i part de la seva escissió, el PSAN – Provisional, així com de la formació Independentistes dels Països Catalans (IPC). També va formar part dels Comitès de Solidaritat amb els Patriots Catalans (CSPC), de l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació (AUA), del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i de l’Assemblea d’Unitat Popular (AUP), organitzacions totes clandestines en aquella època. Un fet que dona contingut política a la repressió patida. La denúncia relata així mateix episodis ocorreguts durant altres detencions policials que van tenir lloc el 10 de juliol de 1980, el 3 de desembre de 1981 i el 3 de març de 1982.
Via Laietana, una protesta contínua
L’edifici de Via Laietana, i l’historial de tortures que s’hi van registrar durant anys i panys ha sollevat bona part de la societat civil i partits polítics que volen la seva reconversió en un centre de memòria història. Una opció que no defensa ara per ara, ni el PSC, amb el conseller de Justícia, Ramon Espadaler al capdavant, ni el PSOE a la Moncloa, que segons el ministre de Justícia, Félix Bolaños, és “massa cèntrica” com per tancar-la. Tots dos governs, del mateix color polític socialista, defensen la continuïtat del servei policia a l’edifici.
1 
