“Amb la proximitat de Nadal, comencen les fires de Reis, en què bàsicament es poden trobar joguines i llaminadures. La més popular, la Fira de Reis de la Gran Via va obrir ahir oficialment les seves portes. El mateix va ocórrer a la pròxima avinguda Mistral, que ha recuperat la seva fira després que el carrer estigués dos anys en obres”. Cròniques com aquesta de La Vanguardia, dels anys 90, ja situaven la Gran Via com l’epicentre firaire de Nadal –amb el permís de Santa Llúcia– però a molt pocs metres, el petit comerç de Sant Antoni fa pinya, abans i ara, en l’època comercial més forta de l’any. Els comerciants han tornat a muntar la fira de Reis de l’avinguda de Mistral. Una fira més si no fos per la història que s’amaga al seu darrere. Durant 65 anys la fira va ser “el punt d’unió” del barri de Sant Antoni, però la reforma del carrer de l’any 1996 va posar-hi punt final. Després d’un quart de segle desèrtic, l’associació SOM Sant Antoni la va tornar a instal·lar l’any passat i encara els pròxims cinc dies –del 2 al 5 de gener– com el “reviure definitiu” d’una fira històrica.
L’avinguda Mistral explica aquests dies la idiosincràsia de Sant Antoni. Trenta anys després, molts comerciants tornen a postrar-se rere el taulell, més modern i millor equipat que dècades enrere. L’Enric Barnaus i la Montse Rubio, l’un com comerciant de roba per a la llar, l’altra per ser propietària d’una botiga de joguines, van ser protagonistes de la fira antiga i van repetir-hi l’any passat. Tots dos van viure amb alegria el retorn de la mà de SOM Sant Antoni. La Montse, perquè cada cop hi ha “menys espais” dedicats als infants; l’Enric, perquè implicava recuperar una fira que “feia barri”. De fet, aquest és un dels aspectes que més recorden els veïns de l’any passat. “La frase més dita va ser: ‘Vaig anar amb els meus fills i ara torno amb els meus nets‘. És molt maco i reconfortant. I això que tenim a prop la fira de la Gran Via, però ja no és el mateix, potser ens hem avorrit d’ella”, explica la presidenta de l’entitat comercial, Lídia Núñez. Sigui com sigui, la fira de Mistral ha arribat per quedar-s’hi, amb un format que “torna a fer goig” i que el barri “trobava a faltar”.
Els veïns responen
Com tornaria una fira després de tants anys d’absència era una de les principals incògnites de l’any passat. “Ens trobem que a la fira hi pot anar aquell que s’ho pot muntar, perquè no surt a compte contractar algú perquè estigui a la parada”, explica Núñez. La Montse afegeix que “pagues un dineral d’escàndol i si plou, ja has perdut els diners”. Amb tot, la fira ha aconseguit ajuntar una cinquantena de comerciants per segon any consecutiu i el repte ara és competir amb els grans. L’avinguda Mistral compta amb mig centenar d’estands, tots ells de comerços de proximitat; trenta locals de Sant Antoni i una vintena més d’altres barris de Barcelona. A les botigues cal sumar quatre carpes culturals, un espai reial per entregar les cartes, un arbre de desitjos –molt celebrat al barri, pel cert– llits elàstics i altres tallers per a infants.
Núñez manté que el que volen els veïns és “fer carrer” i que “per poca cosa que organitzis, la gent circula i hi va”. “Amb aquest model és com hem de competir amb les grans plataformes i les grans cadenes, que ens fan mal al petit botiguer”, conclou. En aquest sentit, els comerciants admeten que Mistral encara té un llarg camí per córrer, o millor dit, per recuperar, i fixen la mirada en el dia 5. “Aquí, la majoria va a veure la cavalcada al carrer de Sepúlveda i, quan acaba, hi ha qui se’n va a ficar els nens a dormir i qui se’n va als restaurants. Aquí és on hem d’aconseguir que la gent baixi a la fira, i no ho aconseguirem fins que estiguem consolidats de nou”, reconeix Núñez.
L’infant, el protagonista a Mistral
Els comerciants s’afanyen a recordar que l’infant és l’únic protagonista aquests dies. Lamenten enèrgicament que les fires de Reis hagin “perdut una mica el nord”, amb molts estancs artesanals, però cada cop menys pensades per a la canalla. “Una fira mai ha estat 100% vinculada a les joguines, però gairebé tot es relacionava amb la infància”, insisteix la Montse, que sobreviu amb la seva botiga de joguines del carrer de la Creu dels Molers després de 50 anys. “Abans no hi havia tanta cosa; un camió, una nina… Després va començar a arribar molta varietat, sobretot amb la importació de joguines de la Xina”, explica per situar-nos el sector i consolidar els seus arguments. “La fira genera il·lusió i caliu, i quan els nens entren i viuen les joguines se’ls il·luminen els ulls. Una fira de Reis també ha d’ajudar a donar sortida moltes joguines”.
La batalla de comerciants com la Montse va més enllà de les grans plataformes. “Les maquinetes”, com diu ella, competeixen ferotgement amb les cuinetes de fusta. “Que els nens juguin amb les maquinetes és cosa dels pares, també. A mi em venen nenes de 10 anys a la botiga demanant una nina. Li fa gràcia perquè mai li han donat. La nena que no ha sigut mai, ara es troba que li fa il·lusió jugar amb una nina o una cuineta”, detalla la botiguera, que lamenta que hi hagi famílies amb criatures de tres o quatre anys que li demanin “un regal per a nens grans”. Clar i contundent, les respon ara que no la senten: “Els fan grans massa aviat”.
Sigui pel motiu que sigui, el cas de la Montse es pot comptar amb els dits d’una mà. “El més difícil és trobar estancs de joguines”, admet la Lídia Núñez, que relata un camí força complicat per aconseguir que la fira encarni l’esperit de Reis. “Les poques botigues de joguines que queden a la zona, una al Raval i l’altra a Gran Via, ens diuen que no tenien personal per estar a la fira i a la botiga alhora”. Amb tot, Mistral compta amb una zona exclusiva de venda de joguines per a infants; un total de 12 parades que venen peces tradicionals, novetats del mercat o cromos. “Són menys de les que ens agradarien, però omplir-la és una quimera”, reconeix Núñez, que per contrarestar ha creat tallers per crear joguets manuals. El que faci falta per aconseguir “una gran varietat dedicada a l’infant“.
