El metro de Barcelona està d’enhorabona per la celebració del 65 aniversari d’una de les seves línies. El 21 de juliol del 1959 entrava en servei de manera oficial la coneguda aleshores com a línia II, la primera que s’estrenava des dels anys 20. Ho feia en un tram que anava des de la Sagrera fins a Vilapicina i que amb els anys s’acabaria ampliant fins a configurar el recorregut identificat en l’actualitat com a L5 (blava). Per commemorar l’efemèride, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha compartit a través de les xarxes socials un seguit de fotografies antigues que ens traslladen al dia de la inauguració per veure com es va viure a l’època.
Aquesta línia primigènia discorria per un traçat de 2,2 quilòmetres i tenia cinc estacions: La Sagrera (abans Sagrera), Congrés (originàriament Viviendas del Congreso), Maragall, Virrei Amat (Virrey Amat) i Vilapicina (anomenada inicialment Vilapiscina). Segons la informació facilitada per TMB, el recorregut tenia en els seus inicis 7 trens de 2 cotxes motors amb capacitat cadascun per a 500 viatgers. Els vehicles eren de la sèrie 600, la més nova en aquell moment de tota la xarxa de metro i una versió reduïda dels de la sèrie 200 i 400, però adaptada a l’amplada internacional i amb alimentació per catenària de 1.200 volts.
🔙🎂🚇El 21 de juliol de 1959, ara fa 65 anys, entrava en servei oficialment la línia II del #metrobcn (avui l’L5🔵) des de la Sagrera fins a Vilapicina. Un any més tard, es convertiria en la primera on es va posar en marxa un tren automàtic. pic.twitter.com/HwMNUcoX6v
— TMB (@TMB_Barcelona) July 21, 2024
Pioners a escala mundial
Les característiques d’aquesta infraestructura van crear les condicions ideals perquè l’operador s’aventurés a provar, només un any després de la seva inauguració, l’aplicació d’un sistema automàtic de conducció, la primera vegada que això es feia a escala mundial en una línia de metro. Aquest primer ramal pioner s’acabaria allargant fins a Horta el novembre del 1967, vuit anys més tard de la seva estrena, i finalment connectaria també amb el tram construït entre Sants i Collblanc, configurant el traçat final que ha arribat fins als nostres dies.
