Les festes de Gràcia, que acaben aquest dijous, són unes de les més importants de Barcelona i de les més reivindicatives en els àmbits social i polític. Aquest dimecres fa 50 anys que un concert de Raimon hi va acabar amb 27 detinguts. I fa quatre anys, quan encara portava cua el procés independentista, l’alcaldessa Ada Colau va rebre una escridassada tan forta, amb xiulets i crits en contra, que van fer quasi impossible seguir el discurs de la primera batllessa de la ciutat. L’esbroncada va ser el 14 d’agost, durant el pregó del llavors president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que va ser ovacionat -després de ser indultat i haver passat tres anys i vuit mesos a la presó- i va demanar no renunciar a l’esperit de l’1-O. Aquell any, Colau va acabar plorant i, el 2022, l’alcaldessa no va fer-hi acte de presència i el pregó va estar encapçalat políticament pel regidor del districte, Eloi Badia.
El genocidi de Gaza
El pregó d’aquest 2025, protagonitzat per la historiadora de l’art Maria Garganté, va arrencar amb un clam contra el genocidi de Gaza. A la plaça de la Vila s’hi va poder veure la reproducció d’un míssil en el qual es podia llegir “Prou comerç d’armes, Israel”, i banderes palestines. També hi van fer acte de presència alguns col·lectius de Vallcarca contraris al desallotjament de tres finques que l’Ajuntament vol enderrocar. Per a Garganté, “celebrar” ha de ser sempre “un acte de consciència i de revolta personal i col·lectiva”. “La festa és sempre una escletxa per a la revolta”, va dir. I va criticar “la impossibilitat d’accedir a un habitatge en condicions justes”. L’alcalde Jaume Collboni, de vacances, no va anar al pregó, que es va fer el 14 d’agost, dijous de la setmana passada. Tampoc hi era el 2023 i el 2024. La regidora del districte, la socialista Laia Bonet, va rebre una bona esbroncada i al mig de la plaça es va desplegar una pancarta que deia: “La festa no molesta, molesta el PSC”.
Aquesta escridassada a Bonet s’ha repetit en la cerimònia d’entrega dels guardons als carrers guarnits, que ha tingut lloc aquest dimarts a la tarda a la plaça de la Vila de Gràcia i que ha tornat a estar marcada per la defensa de la causa palestina -amb els veïns del carrer de la Perla unint una senyera amb la bandera de Palestina- i l’homenatge al carrer Verdi del Mig, que la matinada de diumenge va veure com estranyament se’ls cremava la portalada, ja que l’informe dels Bombers han conclòs que les causes del foc són d’origen desconegut. El premi al millor guarnit se l’ha endut el carrer de Progrés. I la presidenta de la Comissió de la Festa Major, Lina López, ha fet una crida a respectar els guarnits. “Atacar el guarnit d’algú és atacar-nos a totes nosaltres“.
El membre del Taller d’Història de Gràcia i historiador Josep Maria Comtel explica que el pregó de les festes de Gràcia sempre ha estat un punt per protestar i expressar coses. El primer pregó va tenir lloc el 1986, i el va llegir l’actriu Sílvia Munt al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT). “El pregó es va fer en diferents llocs fins que es va oficialitzar al balcó de l’Ajuntament [a la seu del districte]. He vist protestes de tota mena. Molts col·lectius aprofiten el ressò del pregó per expressar les seves reivindicacions”, recorda. Un dels temes recurrents darrerament ha estat la massificació turística. També l’especulació immobiliària, present aquest any en els decorats dels carrers de Ciudad Real i de Lluís Vives. Però la càrrega política va lligada a la mateixa història de les festes de Gràcia. Comtel esmenta diversos episodis, com el fet que els anys 40, en els inicis del franquisme, al carrer de la Llibertat es va instal·lar una gran gàbia amb les paraules “Libertad enjaulada” que va acabar amb represàlies per part de la dictadura.
El bicentenari de les festes, marcat per l’atemptat jihadista
Les festes de Gràcia van celebrar el 2017 el seu bicentenari. L’aniversari va estar marcat pels atemptats jihadistes de la Rambla i Cambrils del 17 d’agost. Les celebracions es van aturar, així com l’entrega de premis, que va tenir lloc quatre dies després. Va estar marcada pel record a les persones mortes en els atemptats. Els crits de “No tinc por” van ressonar a la plaça de la Vila de Gràcia, amb desenes de persones amb les mans pintades de blanc, després de guardar un minut de silenci per les víctimes i llançar globus blancs al cel.
L’origen de les festes de Gràcia
El web Fem Gràcia recorda els orígens de la festa major a partir del relat que en va fer l’historiador Francesc Curet al llibre Muralles enllà: el 15 d’agost del 1817 va tenir lloc una processó dels vilatans amb el propòsit de retornar al convent de Jesús la imatge de la Mare de Déu que havia estat amagada a la masia de Can Trilla durant la Guerra del Francès. La passejada va acabar amb balls i berenars populars a Gràcia “per celebrar el retorn de la imatge al seu altar”. Des de llavors, el 15 d’agost va quedar marcat en el calendari festiu de Gràcia. Amb els anys, es van començar a guarnir els carrers i a principis del segle XX n’hi havia desenes. El 1956, es va crear la Federació i Comissions de la Festa Major de Gràcia. L’objectiu era clar: unificar les celebracions en un mateix programa de festes. I amb la mort del dictador Franco, la transició i la democràcia van aparèixer les associacions veïnals, que eren les que feien la política, també a Gràcia, recorda el periodista i director de L’Independent de Gràcia durant 24 anys, Albert Balanzà. Històricament, les festes han estat “un escenari de permissivitat”.
Cinquanta anys del concert de Raimon que va acabar amb 27 detinguts
El 2013, L’Independent publicava un ampli article de Balanzà que recordava alguns dels fets històrics de les festes de Gràcia, vinculats amb les reivindicacions i la política. El 1913, la festa major va tenir lloc amb molts dels obrers de la Unió Radical en vaga. El 1935, va tenir lloc l’última festa major abans de la Guerra Civil. L’any següent, quan va arribar l’agost ja havia esclatat la guerra i els joves graciencs que van ser cridats a files –els que no van morir– no es van tornar a trobar fins al 1939. I el 20 d’agost del 1975, encara amb Franco viu, un concert de Raimon a la plaça del Sol va acabar amb fortes càrregues per part de la policia, dues persones ferides per arma de foc i 27 detinguts. Comtel detalla que l’origen de l’enfrontament va ser la detenció d’un dels joves que venien banderetes per recaptar fons contra les penes de mort de tres membres del FRAP – José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz i Humberto Baena– i dos d’ETA –Jon Paredes Manot, Txiki, i Ángel Otaegi– que es van acabar consumant el 27 de setembre d’aquell mateix any. Els companys del nou arrestat van anar a protestar i van envestir la policia mentre aquesta demanava reforços, i hi va haver càrregues i la resta de detencions. Aquest dimecres, 20 d’agost, fa 50 anys d’aquells fets.
Un neonazi va apunyalar mortalment un jove okupa el 2004
Els fets més greus succeïts a les festes de Gràcia van tenir lloc el 15 d’agost del 2004. Un jove okupa, Roger A. G., va ser apunyalat brutalment per un neonazi, Aitor Dávila, al coll. Després d’estar quatre mesos en coma, en Roger va morir el 10 de desembre. Dávila va ser condemnat a 11 anys de presó el novembre del 2006 per l’Audiència de Barcelona. L’homicidi del jove va desencadenar diverses protestes amb aldarulls i detinguts al llarg dels mesos següents, tant a Gràcia com en altres punts de Barcelona.
Els primers anys del segle XXI, el moviment okupa era molt fort a Gràcia. Balanzà recorda que les festes amb més aldarulls van ser les de l’agost del 2005, amb càrregues policials pràcticament totes les matinades per desallotjar les places de la Vila de Gràcia, que acabaven amb destrosses de guarnits, com els del carrer de Tordera. El 2019, un grup d’okupes va causar destrosses en els decorats de la plaça del Nord, que representava una reserva índia nord-americana, en considerar-la racista. Amb els anys, el moviment okupa de Gràcia ha guanyat “pes argumental”, per exemple en qüestions com “el drama de l’habitatge”, subratlla Balanzá. I, a banda de moments puntuals, les festes de Gràcia s’han tranquil·litzat i han evitat la solució d’haver de tenir un policia a cada cantonada.
Festes alternatives i moviment independentista
Més enllà del programa oficial, Gràcia compta amb també les festes alternatives i llibertàries i les activitats vinculades a l’ateneu independentista La Torna. “Ara, les festes alternatives no són tan estripades. Ha baixat molt el suflé. Reivindiquen d’una manera diferent”, valora el periodista. Amb una àmplia petjada sobiranista, les festes de Gràcia han estat durant anys escenari d’importants concentracions independentistes, com la del 2013, quan unes 3.000 persones va unir 14 places agafades de les mans en un acte organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).
