A Barcelona hi ha més de tres mil recicladors informals o ferrovellers, que recullen diversos metalls, bàsicament ferro, alumini, coure i acer— dels carrers i contenidors. Treballen una mitjana de seixanta hores a la setmana i guanyen menys de cinc-cents euros al mes, és a dir, un 40 % del salari mínim. Només la meitat aconsegueix viure en pisos compartits, mentre que els altres ho fan al carrer. Aquesta és la radiografia bàsica que surt d’un estudi elaborat per la UB sobre les condicions de treball dels ferrovellers i el paper que fan en els processos de reciclatge a la ciutat. Una situació de precarietat econòmica i de l’habitatge que, això no obstant, no impedeix que aquest col·lectiu de treballadors estableixi “relacions no conflictives amb el veïnat i els treballadors de la construcció, alhora que contribueixen de manera important al reciclatge de metalls a la ciutat”. Són les principals conclusions del projecte de recerca Wastecare, que ha dut a terme un equip d’investigació de la Universitat de Barcelona (UB), finançat pel Pla Barcelona Ciència 2022 de l’Ajuntament.
Radiografia del sector
Mitjançant una enquesta, l’informe ha pogut determinar que la gran majoria dels recicladors informals són homes (un 94 %), d’immigració recent, i en un 63 % tenen menys de quaranta anys. Procedeixen de l’Àfrica en un 75 % (principalment del Senegal), seguits de Romania (17 %), l’Amèrica Llatina (3 %) i Àsia (3 %), i un 78 % no tenen número d’identitat d’estrangers (NIE). “Per a la majoria, recollir ferralla és una estratègia de supervivència davant la impossibilitat d’accedir al mercat laboral formal perquè no tenen papers”, expliquen els investigadors.
Segons les dades de l’estudi, un ferroveller recull uns 118 kilograms al dia. Si es calcula que són 3.200 a Barcelona, això suposa que aquest col·lectiu aplega unes 380 tones de metall a la ciutat cada dia, i més de 100.000 tones a l’any. Un 57 % dels recicladors informals enquestats afirmen tenir contacte freqüent amb els veïns, i un 49 % es relacionen sovint amb treballadors de la construcció. En alguns casos, els ferrovellers tenen contacte directe amb veïns que els avisen quan volen llençar metalls o altres objectes.
En aquest sentit, els investigadors de la UB conclouen que “la percepció pública dels recicladors informals a Barcelona és generalment positiva”. Un 75 % de les llars enquestades, per exemple, creuen que contribueixen a la sostenibilitat, i també estan disposats a emprendre accions col·laboratives per donar-los suport. Com a mostra, el 76 % estan a favor de telefonar a una cooperativa de recicladors i un 68 % pensen que l’Ajuntament els hauria de contractar. Els investigadors conclouen que la gestió dels residus és un esforç col·laboratiu que implica diversos actors interdependents, entre els quals hi ha els recicladors informals.
