Després d’anys de lluita i de forçar un informe del síndic de Barcelona, els familiars dels presos han aconseguit ara arribar al Parlament de Catalunya. L’últim intent d’aixecar la veu ha estat davant d’uns diputats atònits i fins a cert punt perplexos amb el que sentien. Les reclamacions són noves per a molts parlamentaris, però no per a uns familiars que fa anys demanen a la Generalitat més atenció. L’aparició de l’Associació de Famílies de Presos de Catalunya al Parlament, en el marc de la Comissió de Justícia de la setmana passada, és la primera d’aquesta entitat a la cambra catalana i serveix per exposar les principals preocupacions dels reclusos i posar deures al Govern.
Entre altres, els familiars han destapat una situació que s’ha enquistat als centres penitenciaris catalans. Asseguren que l’entrada de droga a les presons és una constant i mantenen que la responsabilitat no és ni dels presos ni dels seus familiars. L’associació admet que hi ha familiars que podrien estar entrant substàncies dins dels recintes, però també posen èmfasi en els funcionaris.
El 80% d’interns tenen relació amb la droga
Les dades parlen per si soles: segons l’entitat, el 80% d’interns tenen relació amb la droga, bé sigui perquè hi traficaven o perquè el consum massiu de substàncies els va dur a delinquir. D’aquí que els familiars demanin encarar aquest tema amb rigorositat i protegir els presos “que volen deixar de consumir”. El secretari de l’associació de famílies, Rafael Nieto, és un dels que parla més clar al respecte. Dimecres passat demanava la col·laboració del Parlament per posar-hi llum i erradicar la presència de droga a les presons. Hi ha presos que lluiten per desintoxicar-se, però topen amb mòduls on no poden fer “cap tractament” ni molt menys amb un “seguiment”. Nieto detallava que ni tan sols se’ls fan “anàlisis de sang” per veure com evolucionen.
Segons els familiars, les administracions que gestionen els centres tenen tota la responsabilitat. Consideren que els funcionaris no són prou contundents i insten al Govern a “tenir cura” perquè la droga no entri a les presons. “És difícil saber com arriba”, apunten des de l’associació de familiars, que lamenta que s’acusi sempre les famílies i en cert punt s’ignorin les informacions quan apunten a algú de dins del centre. “Pensem que es poden millorar les formes de control a les presons. Si es controla als aeroports també es pot fer a la presó”, reiterava Nieto al Parlament.
Demanen fer cas al protocol Minnesota
La lluita dels familiars ha arribat al Parlament en forma de llistat de deu preocupacions que fa anys que els acompanya. Més enllà de la droga, l’associació demana més i millor informació, atendre la salut mental dels seus parents i reclama “respecte” per les investigacions que es fan a les morts que passen a la presó. Aquest últim, una reclamació recurrent de les famílies. “El protocol Minnesota [de l’ONU] facilita que hi hagi segones autòpsies, fet que els jutges molts cops no consideren oportunes o inclús a vegades no es fan perquè els cadàvers no es guarden en bones condicions. És molt greu”, recriminava la presidenta de l’entitat, Gràcia Amo, al Parlament.
En aquesta línia, els familiars demanen que es conservin les imatges de les càmeres i recorden que la normativa internacional permet que la família porti un forense de la seva confiança. Tot plegat són, en definitiva, mesures que haurien d’ajudar a esclarir alguns dels assumptes denunciats per les famílies. “En l’autòpsia del meu fill falten moltes proves”, explicava Amo als parlamentaris després d’anunciar-los que el seu fill va morir a Brians II. “En cap moment se’ns va preguntar si necessitàvem un psicòleg. Les institucions desapareixen i estem soles”, diu Amo, que assegura que hi ha “suïcidis” i “morts per contencions mecàniques” als centres catalans.
L’informe del síndic de Barcelona sobre les presons
Aquestes reclamacions han estat recentment recolzades pel síndic de greuges de Barcelona, que en un informe ha sentenciat que els familiars dels presos són un col·lectiu “invisibilitzat” que necessita “més suport jurídic, psicològic i d’orientació”. L’empresonament, diu el síndic, comporta “una destrucció familiar” que provoca “alteracions psíquiques i de l’estat d’ànim en cadascun dels familiars afectats”, i per això demana a les autoritats competents fer un pas endavant per satisfer les necessitats tant de reclusos com de famílies.
Més enllà de demanar a totes les administracions que escoltin les reclamacions dels familiars, el síndic també ha posat deures als serveis socials i ha proposat crear un Punt d’Assessorament, Derivació i Acompanyament (PADA). Des de la sindicatura han admès que l’Ajuntament de Barcelona encara ha d’estudiar la proposta, però que la primera resposta “ha estat bona”.
