Un grup d’investigadors de l’entitat Ace Alzheimer Center Barcelona han dut a terme una investigació científica pionera, atès que acredita que la presència simultània de biomarcadors positius de la malaltia d’Alzheimer i símptomes neuropsiquiàtrics -bàsicament depressius- augmenta el risc de desenvolupar demència en persones que pateixen un deteriorament cognitiu lleu.
L’estudi, publicat a la revista International Journal of Molecular Sciences, demostra efectivament que quan un pacient presenta ambdós factors conjunts la probabilitat que acabi patint demència al cap de dos anys és tres vegades superior que quan no es donen aquestes condicions.
Des d’aquesta centre, però, matisen que un diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu no implica necessàriament que es desenvolupi demència, però si es donen aquests dos altres factors -la presència de biomarcadors i de símptomes neuropsicològics com la depressió o l’apatia- el risc de desenvolupar-la incrementa de manera notable.
Mostra de 500 persones
La investigació, basada en una mostra de 500 persones, que han estat sotmeses a un seguiment durant diversos anys, ha estudiat la interacció de diferents símptomes neuropsiquiàtrics. Mentre que la depressió ha resultat clau, l’apatia, l’ansietat o la irritabilitat no han mostrat un efecte modulador sobre la conversió del pacients a demència.
Sergi Valero, cap de psicologia mèdica d’Ace i investigador principal de l’estudi, explica que és la primera vegada que es tenen en compte simultàniament els factors bioquímics i de comportament en el desenvolupament de la demència i, “sens dubte, les conclusions suposen un pas endavant a l’hora d’identificar els pacients que es troben més exposats a desenvolupar demència, posant en relleu la necessitat de tenir en compte també els símptomes neuropsiquiàtrics dels nostres pacients”.
Posar el focus en l’estat d’ànim
Els resultats d’aquesta investigació confirmen la importància de posar èmfasi al comportament de cada persona, a banda dels indicadors bioquímics. La conducta dels pacients i el seu estat d’ànim resulta de gran ajuda per als professionals de la salut a l’hora de identificar les persones amb pitjor pronòstic.
Valero qualifica “d’imprescindible” continuar investigant en aquesta línia, explorant persones en estadis encara més inicials de la malaltia i anar monitoritzant amb més precisió els canvis que es van produint en el temps, tant bioquímics com conductuals.
L’objectiu és determinar de quina manera aquestes modificacions i la barreja entre factors de risc de naturalesa diferent actuen com a predictors de l’evolució que la persona experimentarà en els anys posteriors.
