Una instantània del reputat fotògraf barceloní Eugeni Forcano (Barcelona, 1926 – Canet de Mar, 2018) revivia fa unes setmanes el record d’una professió oblidada que fins fa només uns anys era essencial. L’escena -que va ser capturada l’any 1960 al carrer dels Metges del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera- mostrava un home portant un carro de dues rodes carregat de grans blocs de gel. La figura del venedor ambulant de gel era habitual tant a la capital catalana com en altres punts del territori durant el segle passat. Tanmateix, el pas del temps i els avenços tecnològics la van acabar convertint en una feina obsoleta.
Hi va haver una forma d’estraperlo molt habitual dècades enrere que fins a cert punt va viure una situació similar a la ciutat. Aquesta activitat també va quedar retratada aleshores i ha tornat a primera línia aquest estiu a través de les xarxes socials. Com en el cas del venedor de gel, la fotografia l’ha recuperada l’usuari Catalunya Color, un perfil que es dedica a posar color a fotografies antigues en blanc i negre de tot el territori català. La imatge en qüestió és obra del reconegut fotògraf britànic Bert Hardy (Londres, 1913 – Oxted, 1995) i data del 1951. En ella es mostra una dona que carrega un cistell ple de llonguets per un dels carrerons de l’antic barri Xino, actualment conegut com el Raval. Un vianant s’hi ha acostat i està a punt de pagar a la venedora ambulant per un d’aquests petits panets ovalats, que destaquen per tenir un solc al llarg de tota la part superior i que fins a l’arribada de la producció més industrial eren molt populars entre la ciutadania.
Una dona venent llonguets d’estraperlo en un carrer del Raval de Barcelona, el 1951.
— Catalunya Color (@CatalunyaColor) August 14, 2025
📸Bert Hardy pic.twitter.com/DDka38uHT8
Del 7 Portes al negoci de l’àvia
L’escena ha despertat força reaccions d’usuaris a través de les xarxes que o bé van viure aquesta època o recorden històries vinculades a aquesta activitat d’estraperlo que els explicaven els seus familiars. “A sota les voltes del 7 Portes, s’hi posaven a vendre, perquè al restaurant només tenien ‘pa moreno’. Els senyors clients entraven amb el llonguet de pa blanc sota el braç. Fa 70 anys”, explicava un d’aquests perfils. “L’àvia deia que no en comprava mai. Era molt escrupolosa i les venedores s’amagaven el pa sota el davantal i de vegades sota les faldilles. Aquesta foto amb el pa en un cistell és estranya. L’estraperlo era molt perseguit”, deia un altre. “Podria ser la iaia perfectament”, afirmava un tercer.
