La situació de sequera que travessa Catalunya continua agreujant-se ràpidament per l’escassetat de pluges. A conseqüència de la falta de precipitacions arreu del territori català, 498 municipis es troben en situació d’excepcionalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) podria decretar la primera fase d’emergència a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). De fet, la situació actual és la més greu dels darrers 70 anys. Actualment, les reserves d’aigua dels embassaments Ter-Llobregat es troben al 19%, una xifra molt deficitària tenint en compte el volum d’aigua que es necessita per abastir a la població civil i a l’activitat industrial. Per fer front a la situació actual, des d’Aigües de Barcelona (Agbar) opten per estendre l’ús de l’aigua regenerada, és a dir, l’aigua residual que ha passat per una depuradora i s’ha sotmès a un procés addicional per donar-li una segona vida, com a mesura per combatre el dèficit hídric.
La directora d’Ecofactories d’Aigües de Barcelona, Àngels Vidal, i el responsable de projectes de la direcció d’operacions d’Aigües de Barcelona, Josep Lluís Armenter, han explicat aquest dimarts al matí en una trobada amb premsa el seu pla d’acció per fer front a la situació excepcional de sequera que colpeja Catalunya. Agbar pretén implementar el mateix sistema que fan servir actualment a la conca del Llobregat per a la conca del Besòs. Aquest sistema consisteix a enviar aigua regenerada des de la depuradora del Baix Llobregat fins a Molins de Rei, al punt de descàrrega, per fer-la arribar fins a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Sant Joan Despí, lloc on es reincorporarà a la xarxa de distribució. Aquests mateixos passos es preveuen implementar al riu Besòs, amb la creació d’una nova ETAP que permeti reconvertir les aigües residuals en potables. “Amb aquest sistema contribuïm a una millor gestió dels aqüífers i tenim tres vegades menys costos econòmics i ambientals en comparació amb la dessalinització [el procés que es fa servir per extreure la sal de l’aigua de mar per potabilitzar-la]”, assegura Vidal.
Acabar amb el dèficit hídric
L’objectiu final d’Agbar, amb aquesta mena de projectes, és acabar amb el dèficit hídric. Un objectiu, però, que encara queda lluny tot i remar en la bona direcció. En termes tècnics, Armenter explica que la seva intenció és arribar a generar 180 hm³ cada any d’aigua regenerada i dessalinitzada, entre d’altres, per no haver de dependre de l’aigua que prové dels rius. Una quantitat que varia constantment en funció de la climatologia i que en situació de sequera es troba sota mínims. A banda d’apostar per replicar el model d’aigua regenerada al Besòs, Aigües de Barcelona ha estat realitzant un seguit de proves en 28 municipis de l’AMB per reduir la pressió de l’aigua, cosa que, sense gairebé efecte per a la població, permet fer una millor gestió de la poca aigua en reserva als embassaments.
Vidal ha explicat que les proves es van començar a fer el passat 12 de setembre i que des de llavors han estat fent ajustos a la pressió de l’aigua. Aquesta reducció només s’implementarà, segons expliquen, en cas que l’ACA decreti l’estat d’emergència, cosa que limitarà a 200 litres d’aigua per habitant al dia. Interpel·lats pels periodistes en relació a les declaracions del passat 8 de novembre del conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, on instava a posar “totes les eines” per combatre la sequera -en referència a reduir la pressió de l’aigua-, des d’Aigües de Barcelona mantenen que “la xarxa hídrica està preparada per fer front a una situació d’emergència”, però que fins que l’ACA no faci el primer pas no caldrà actuar.
