Tal dia com avui, el 15 de maig del 1954, fa més de 70 anys, es va inaugurar una de les estacions històriques del metro de Barcelona. Es tracta de la parada de Fabra i Puig, de l’L1. Ho recorda l’historiador José Luis Martínez Díaz en un post a la xarxa X i ho han confirmat fonts de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) al TOT Barcelona.
#TalDiaComAvui el 15 de maig de 1954, s’inaugurava l’estació de metro de Fabra i Puig a #SantAndreu. La prolongació del Transversal (línia 1) completava els 10 quilìmetres de línia que van mantenir-se catorze anys. #ConfinemElsCotxes pic.twitter.com/W1zUXyVqje
— José Luis Muñoz Díaz (@JoseLuisSTAP) May 15, 2020
Amb l’obertura de l’estació de Fabra i Puig, es completaven els 10 quilòmetres que el 1954 tenia la línia i que van mantenir-se durant 14 anys, recorda l’historiador. Ara, l’L1 és la línia més utilitzada de tota la xarxa de metro, amb més de 125 milions de validacions l’any passat, el 27% del total, segons les dades facilitades per TMB.
El ‘Transversal’
Coneguda popularment en els seus inicis com el Transversal, la línia -oficialment Metropolitano Transversal– es va posar en funcionament el 10 de juny del 1926 amb un tram entre la Bordeta i Catalunya, 4.063 metres i nou estacions: Bordeta, Mercat Nou, Sants (ara plaça de Sants), Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya, explica TMB en una publicació. Actualment, l’L1 té 30 estacions que uneixen els municipis de Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, 20,7 km de longitud.

Els germans Ferran i Roman Fabra i Puig
La parada de Fabra i Puig agafa el nom del passeig de Fabra i Puig, on està ubicat un dels accessos. Des del 1918, el passeig recorda els germans Ferran i Roman Fabra i Puig. Van ser els fundadors de la fàbrica de filatures Fabra i Coats, convertida ara en un equipament municipal de creació artística. Ferran Fabra i Puig també es va dedicar a la política i va ser diputat, senador i alcalde de Barcelona entre el maig del 1922 i el setembre del 1923, quan va haver de deixar el càrrec després del cop d’estat de Primo de Rivera.



