“Finalment, i després de gairebé 8 anys, podem presentar un escrit d’acusació amb tot el pes de les evidències recollides durant aquest llarg període”. Així s’expressava Roger Español, l’independentista a qui els agents del Cos Nacional de Policia van buidar-li l’ull amb una bala de goma durant el Primer d’Octubre, aquest divendres després de registrar l’escrit d’acusació contra els quatre policies acusats.
Irídia, l’entitat que representa Español, signa un escrit amb què acusa els agents d’un delicte greu de lesions amb pèrdua o inutilitat d’un òrgan principal, amb l’agreujant de prevalença de càrrec públic, i d’un delicte de tortures. Així sol·liciten penes de nou anys i un dia de presó i quatre anys i un dia de presó, respectivament, així com la inhabilitació especial per exercir funcions públiques durant el període de condemna.
Segons l’escrit, de 17 pàgines i al que ha tingut accés El Món, els quatre agents, tots a tocar de l’escenari dels fets eren “plenament conscients que la concentració era pacífica” i que “no hi havia cap risc per a la seguretat dels agents ni de tercers”. En aquest sentit, i després d’al·legar la munió de prova practicada, els advocats Anaïs Franquesa i Ton Mansilla, emfatitzen que els policies sabien perfectament que “l’ús de bales de goma en aquella situació podia provocar lesions greus per la proximitat dels manifestants”.
Tot i això, i seguint el relat del detallat escrit d’acusació, l’escopeter, “actuant de comú acord amb els seus superiors jeràrquics, va efectuar fins a tres trets contra Roger Español. En el tercer, la bala de goma li va impactar al rostre quan es trobava amb les mans alçades entre periodistes, a només 14,12 metres de distància, causant-li ferides molt greus que li han comportat la pèrdua d’un ull.
Represàlia
Per Mansilla, el tret es va efectuar com a “represàlia contra Español pel fet d’haver participat en la protesta de l’1 d’octubre”. “Per això considerem que, a més d’un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal, també hi ha un delicte de tortura, ja que aquest dany es va produir amb una intenció clara de castigar-lo”, argueix.
Per la seva banda, Anaïs Franquesa, directora d’Irídia, afirma que l’1 d’octubre de 2017 no s’haurien d’haver utilitzat bales de goma “en cap cas”. “En primer lloc, perquè a Catalunya estaven erradicades des de l’abril de 2014, precisament per la seva alta lesivitat i perillositat”, insisteix. En segon lloc, perquè es tractava d’una concentració pacífica i no hi havia cap motiu per emprar un armament d’aquestes característiques”, conclou l’advocada.
