L’alcalde Jaume Collboni ha reconegut que va costar convèncer la pregonera. “No es creia mereixedora d’aquest reconeixement”, deia sobre Emma Vilarasau, que obrirà aquest any les festes de la Mercè. Encara a l’onada pel seu gran paper a la pel·lícula La casa en flames, l’actriu catalana és una figura de consens. Amb ella, Collboni deixa enrere les polèmiques que sovint apareixen amb l’elecció dels pregoners. Però una Mercè sense polèmica és un miratge, i aquest any l’encarregat d’omplir de safareig les converses és el cartell. Un cartell “irreverent”, ha dit l’Arquebisbat de Barcelona, que ofèn els sentiments “de qui venera i respecta el que significa la patrona d’aquesta noble ciutat”. La polèmica ha esquerdat una relació que Collboni ha mirat de polir, els seus primers dos anys a l’alcaldia, després de la trencadissa total que va haver-hi en els mandats d’Ada Colau.
L’executiu ha sortit al pas de la polèmica i ha defensat la “llibertat creativa” d’un autor que aposta per una verge casolana i desacomplexada. “Que la Mercè es converteixi en una senyora que aparentment té una vida moderna, molt vehement o festiva, no lliga amb els paràmetres de la pietat de la Mare de Déu”, resumeix en una conversa amb aquest diari el director de la Fundació Catalunya Religió, Jordi Llisterri. “Una altra cosa –insisteix– és que ens estiguem equivocant en la interpretació, però si ho interpretes així, això genera polèmica”. A diferència d’altres religions, recorda l’expert, els elements de la fe catòlica –la verge, jesús o la creu– són molt coneguts, un fet els aboca a tota mena d’ambients no religiosos i encén el debat. “Si ningú sabés què és una Mare de Déu, la polèmica no existiria, perquè fins i tot l’autor del cartell no sabria com dibuixar-la i no hi apareixia”, apunta finalment.
En tot cas, l’analista remarca que el debat és viu fins i tot dins dels contextos més religiosos; hi ha qui no admet marge per a la discussió, però també hi ha qui no veu motius sòlids per a una crítica tan vehement. De fet, l’expert veu “significatiu” que l’Arquebisbat de Barcelona hagi trigat una setmana a fer el comunicat i compara la polèmica amb la de fa unes setmanes al carnaval de Terrassa: “Eren contextos diferents, perquè parlem d’un carnaval, però allò era molt més blasfem”. La imatge d’un bisbe a quatre potes i amb talons va fer reaccionar “de forma immediata” els responsables de l’Església catòlica, recorda el periodista per rebaixar el grau de la polèmica actual.
Equilibris amb l’església
La polèmica del cartell ressona encara més per l’embolic de la missa de l’any passat. El govern socialista va integrar per error la celebració en el programa oficial, però van acabar rectificant per seguir el llegat de Colau. Els executius dels Comuns havien apostat per distanciar l’Ajuntament de Barcelona de l’església i els seus vuit anys de govern van estar marcats per l’absència de l’alcaldessa a la missa de la Mercè. Collboni ha mantingut l’eucaristia allunyada del programa, però, en canvi, sí que ha optat per assistir-hi com a alcalde.
“És evident que la missa sempre havia estat en el programa de la festa, com també ho està un concert de punk. Amb l’alcaldessa Colau es va prendre la decisió de fer-la fora i d’aquí cinc o sis anys sabrem què va passar l’any passat. Que hi aparegués per error sembla un argument massa pobre”, resol Llisterri, que no preveu cap canvi de rasant “fins que hi hagi un govern nou, sense antecedents, que pugui exposar nous arguments”.
En aquest aspecte, els dos primers anys de Collboni estan marcats pels seus propis equilibris amb l’església. No només amb l’eucaristia de la Mercè sinó també amb el pessebre de Nadal de la plaça de Sant Jaume, que s’ha convertit en una arma política més. L’executiu socialista ha apostat per un estel gegant al centre de la plaça a canvi d’instal·lar un pessebre tradicional més amagat al patí de l’Ajuntament. “Pots estar o no d’acord amb els Comuns, amb els seus pessebres o sobre si s’ha d’anar o no a les misses, però tenien una posició clara i diàfana que ara no hi ha”, sentència Llisterri.
L’analista veu “sorprenent” aquesta relació ambigua amb la simbologia catòlica sobretot perquè la relació entre l’Ajuntament i el bisbat “ha millorat molt” des que Collboni va aterrar al despatx principal de Sant Jaume. “La Missa de la Mercè no deixa de ser expressió visible d’altres tensions que hi havia entre el govern de Colau i l’Arquebisbat. Ara discutiran de temes tècnics, de si es dona una llicència o no, però no hi ha la tensió que hi havia amb els Comuns, que veien en l’Església una institució amb molts privilegis. L’Ajuntament de Collboni ha treballat per refer ponts amb totes les religions, però en particular amb l’Església catòlica. Per això sorprèn que no s’hagi sabut gestionar millor la polèmica de la missa l’any passat”, opina Llisterri.
Risc de polarització
El PSC es troba en una dicotomia que afecta totes les forces polítiques d’esquerres. El país es fonamenta en una tradició catòlica que incomoda sobretot aquests partits. Llisterri creu que s’ha estès un discurs laic que sovint ataca la religió catòlica i que aquestes formacions, més cèntriques en l’eix ideològic, aposten per accions mixtes i equilibrades “perquè no saben com afrontar el debat“. En el cas socialista s’hi suma una segona paradoxa: entre les seves files hi ha militància obertament laica i crítica amb la deriva de l’església, però dins del govern municipal hi ha figures com la del tinent Albert Batlle, membre d’Units per Avançar –una formació hereva de l’antiga Unió Democràtica de Catalunya– que sempre ha tingut una postula nítida a favor de l’Església catòlica.
D’altra banda, la irrupció de l’extrema dreta, que amenaça d’apoderar-se dels símbols catòlics, ha polaritzat encara més aquest context. Aquesta irrupció reafirma encara més els sectors crítics amb la fe cristiana i l’Església catòlica en la seva postura anticlerical, i podria deixar via lliure a aquestes formacions. “El pitjor que li pot passar al catolicisme és que la seva identitat passi a fomentar-la l’extrema dreta”, avisa Jordi Llisterri, que demana atacar de cara aquest nou escenari: “El cartell de la Mercè o pessebre són signes visibles, però el problema és més de fons”.
