La comissaria de Via Laietana és un dels espais amb el passat més fosc de Barcelona, especialment durant el franquisme. El govern de l’Estat espanyol va determinar el passat mes de juliol que aquest edifici es convertiria en un espai de memòria, però que no deixaria la seva activitat policial, per tant, seria un espai de memòria envoltat de policies espanyols. Ara, els representants de la plataforma Via Laietana 43 -col·lectiu del qual formen part 206 entitats i 35 ajuntaments entre ells el de Barcelona o el de Girona- ha rebutjat i criticat amb fermes la decisió del govern espanyol davant del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i han qualificat la proposta de “poc satisfactòria i interessada”.
El col·lectiu denuncia que “l’edifici de Via Laietana 43, seu històrica de la Brigada Político-Social i de les estructures repressives franquistes, ha de destinar-se -sense més demores i íntegrament- a fer justícia i memòria. No es pot acceptar cap proposta intermitja de doble ús que contempli la continuïtat dels usos policials i la perpetuació de la desmemòria” i argumenten que “la reivindicació històrica de convertir la prefectura en un espai de memòria és una demanda col·lectiva expressada per la societat civil, el món acadèmic i institucions d’arreu del món”. “No es pot permetre que, ara, coincidint amb el 50è aniversari de la mort del dictador Franco i després d’anys de silenci institucional, el Govern doni una solució tan poc satisfactòria i interessada”, sentencien des de la plataforma Via Laietana 43.
Una decisió del govern espanyol que ja va rebre crítiques
Quan des del govern espanyol van anunciar aquesta ‘doble ànima’ de la comissaria de Via Laietana ja va rebre crítiques per part dels grups municipals a l’Ajuntament de Barcelona. La secretària general d’ERC i líder del grup republicà al consistori barceloní, Elisenda Alamany, va carregar contra la lentitud de la conversió de la comissaria assegurant que “fa anys que seria espai memorial. En 8 anys de govern BCN, Comuns i PSC no van avançar. I junts al govern de l’Estat, tampoc”. Des dels comuns el regidor Jordi Rabassa va destacar que “Ara, el que toca és que no es quedi només en un reconeixement formal administratiu o en una placa, sinó que la Policia Nacional abandoni l’espai perquè es converteixi íntegrament en un espai de memòria”.
