El Govern de la Generalitat ha activat l’excepcionalitat per sequera en 23 municipis catalans i avisa que és “inevitable” que Barcelona i altres ciutats de l’àrea metropolitana entrin en aquesta mateixa fase abans d’acabar l’any. La idea era que aquesta fase s’activés el pròxim desembre, però els “pèssims” resultats que han deixat setembre i octubre en matèria de pluja fa pensar que aquesta data podria avançar-se, segons ha indicat aquest matí el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes.
El director de l’ACA ha demanat a la ciutadania que en faci un ús responsable i alhora que s’ajudi els ajuntaments a captar aigües subterrànies. Segons ha indicat Reyes, el sistema Ter-Llobregat –que abasteix Barcelona– registra 125 hectòmetres i l’emergència s’activaria si aquesta xarxa arriba als 100 hectòmetres. Si durant les pròximes setmanes la xarxa aconsegueix mantenir aquesta diferència, l’ACA mantindrà la fase d’excepcionalitat. Ara bé, el pronòstic per al novembre, desembre i gener és ben bé el contrari i el volum d’aigua continuarà baixant.
Davant d’aquesta situació crítica, Aigües de Barcelona ja ha començat les proves per veure que passaria en cas que la situació no millori, fet que ha destacat Reyes. “És molt important fer les proves de reduccions de pressió”, ha apuntat en roda de premsa. Reyes també ha remarcat que és millor començar per abaixar la pressió a les llars abans de començar amb talls d’aigua per pal·liar els efectes de la sequera.
Què implicaria la fase d’emergència?
La fase d’emergència incorpora les mesures obligades en les anteriors etapes. En aquest sentit, a Barcelona ja s’està regant amb aigua freàtica i s’ha retirat l’aigua de les fonts ornamentals, per exemple. La nova situació incorporaria noves limitacions, com un volum màxim d’aigua per habitant i dia (180 litres/habitant/dia) o la prohibició total de qualsevol piscina que no s’omple amb aigua de mar. També es prohibiria la neteja de qualsevol mena de vehicle, la neteja amb aigua potable dels carrers i la prohibició de regar jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com privat.
