La situació complicada de l’accés a l’habitatge a Barcelona és un dels temes estrella de la ciutat. Impacta amb poques excepcions a tota la societat, com ho prova la gran diversitat de casos plens de precarietat o d’irregularitats que es produeixen cada dia. Un d’aquests casos té com a escenari el número 20 del carrer de Nou Sant Francesc, al barri Gòtic. Aquí hi viuen 14 persones que l’Arquebisbat de Barcelona, la propietat de la finca, vol desnonar. Des de Resistim al Gòtic van explicar a principis de mes al TOT Barcelona que el darrer avís de desnonament, programat per al 6 de novembre, va arribar després que l’Arquebisbat decidís de manera unilateral trencar les negociacions. “Fins fa uns mesos, el procediment judicial estava aturat per un procés de negociació entre les veïnes organitzades, l’Ajuntament i l’Arquebisbat, però la propietat l’ha reactivat sense avís!”, assenyalaven aleshores. La pressió veïnal va aconseguir que el consistori acordés amb la propietat suspendre el llançament tres dies abans. Però els inquilins no volen que això suposi programar-lo per a més endavant. S’hi volen quedar pagant un lloguer social.
Sense alternativa
Els veïns de la finca es troben en aquesta situació perquè quan van entrar-hi a viure hi havia tres persones que estaven al contracte i els llogaven habitacions. El problema és que no pagaven a la propietat i es desconeix què van arribar a fer amb els diners. Un d’aquests inquilins, en Raül, recorda al TOT que va estar pagant durant dos anys i que un dia, de cop i volta, van desaparèixer. Un altre, en Gabriel, indica al TOT que una vegada van demanar a l’administrador de la finca escriure un nou contracte de lloguer, però no va voler. Per part seva, en Matias informa al TOT que tots ells demanen ara un lloguer social perquè la majoria són músics de carrer i compten amb el permís municipal corresponent, però que no tenen contractes de feina per poder llogar un pis en condicions normals. També insisteix que volen deixar de preguntar-se si els desnonaran i què faran si acaba passant. “No tenim alternativa residencial, i això es complica encara més a l’hivern. Què podem fer?”, diu.
Aquests veïns no només volen romandre al número 20 del carrer de Nou de Sant Francesc per continuar vivint de la mateixa manera que han fet en els darrers anys, també per compartir el seu projecte amb el veïnat: Sonora Social, que consisteix a fer activitats gratuïtes obertes al barri, com concerts i tallers de música, dansa i ioga, entre altres. La seva intenció és fer-ho al teatre que hi ha al primer pis de la mateixa finca, que està tancat al públic i en estat d’abandonament des de fa anys. Obrir-lo al públic i donar-li una segona vida permetria desenvolupar Sonora Social i donar un altre equipament a un barri que en té pocs i que té cada vegada menys vida veïnal. “És una llàstima tenir un teatre així sense fer-lo servir amb tota la necessitat cultural i veïnal que hi ha en un barri venut al turisme. S’han perdut molts espais per al veïnat”, recalca en Matias. “Sonora Social, a més, seria una manera de retornar a la ciutat el bon tracte que ens ha donat sempre”, afegeix.
La vinculació d’aquests músics amb El Gòtic i la ciutat va més enllà de Sonora Social. En Gabriel explica que han ofert concerts en diferents festes de barri i de la ciutat, com la Mercè. Malgrat que li encanta regalar aquesta part d’ells a la societat, critica que la mateixa que demana la seva música, després no els garanteix uns mínims per viure. “Quan la ciutat es vesteix de gala, ens contracten. Però hi ha un error estructural: els músics de carrer no tenim un contracte, no podem jubilar-nos i no podem demanar una baixa. És una gran contradicció”, avisa.
Sense cèdula d’habitabilitat
Pel que fa a les negociacions que aquests veïns tenen amb l’Arquebisbat, de moment, no prosperen com voldrien. En Raül indica que la propietat insisteix a continuar amb el procés de desnonament perquè, segons diu, l’edifici “no compleix amb la normativa vigent”. Des del punt de vista d’un altre inquilí, l’Orbe, és estrany que ara digui que “no hi ha cèdula d’habitabilitat” i que no hagués fet cap referència al tema abans que s’iniciés el procés de desnonament. En aquest sentit, insisteix que en cas que això fos veritat, farien els esforços necessaris per fer les reformes pertinents a l’edifici i fer-lo habitable. “L’Arquebisbat és en teoria una institució benevolent que té una gran quantitat d’immobles buits. Si està preocupat per la nostra integritat física, podria llogar-nos una altra finca”, afegeix. Per part seva, l’Ajuntament no mostra intencions d’intervenir a favor dels veïns. Tal com admeten fonts municipals en declaracions al TOT, “no hi ha cap procés de negociació” entre l’Arquebisbat, el consistori i els veïns. “L’Ajuntament no considera comprar o llogar l’immoble”, recalquen.
Resistim al Gòtic fa temps que dona suport a aquests veïns i demanen a l’Arquebisbat que els hi doni una solució. “No pot ser que un dels grans propietaris d’habitatges de l’Estat, l’església, tingui tants edificis buits i vulgui desnonar a 14 persones vulnerables a les portes de Nadal”, assenyalen al TOT fonts de l’assemblea d’habitatge. D’altra banda, insisteixen que cal que l’actual govern municipal continuï negociant de la mateixa manera que feia l’anterior. En aquest sentit, diuen que “no pot ser” que es desvinculi del tema i que es limiti a defensar que “és un problema entre la propietat i els llogaters”, com va dir el regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle. “L’Ajuntament ha de negociar, ha de fer de mediador i ha de garantir que els veïns no es quedin al carrer. Nosaltres no volem perdre més veïns al barri”, subratllen.
