Els mons del parallamps i els ganivets podrien coexistir sense tenir pràcticament cap relació entre si. Cadascun d’aquests artefactes té una funció molt definida que no deixa marge a l’error i, més enllà de l’autoria humana, no tenen massa elements en comú que els vinculin entre si. Ara bé, en el cas de Barcelona es dona la circumstància que una mateixa família regenta dos establiments dels considerats emblemàtics on es comercialitzen, per una banda, aquestes estructures punxegudes que coronen la immensa majoria d’edificis de la ciutat i, per l’altra, tota mena d’eines de tall com ganivets, tisores o navalles.
La nissaga en qüestió protagonista d’aquesta història són els Torrente. Aquesta família barcelonina està estretament lligada al món del parallamps a través del negoci familiar, Parallamps Torrente, l’empresa del sector més antiga del món. La quarta generació d’aquesta particular dinastia està actualment al capdavant de l’establiment que l’empresari aragonès Josep Sebastià va obrir l’any 1860 al carrer del Marquès de Barberà i on el besavi dels responsables actuals va entrar a treballar abans de complir la vintena com a aprenent. Anys després i davant la imminent jubilació del fundador, el patriarca dels Torrente va embarcar-se en l’aventura de dirigir el negoci i l’aniria comprant a poc a poc fins a quedar-se’l completament en propietat l’any 1892.
164 anys més tard, l’empresa continua la seva activitat sota la direcció de Carles Torrente i d’un dels seus germans. Durant aquest temps, l’establiment ha assolit diverses fites com la instal·lació del primer parallamps radioactiu -una evolució d’aquell primer prototip dissenyat pel científic i polític nord-americà Benjamin Franklin l’any 1752- de tot l’estat espanyol, que es va col·locar a les naus de la fàbrica de Seat a la Zona Franca el 1953, o del primer parallamps elèctric modern de la península, que es va instal·lar el 1985 a la teulada de la fàbrica de la Colònia Puig, al barri del Bon Pastor.
Un històric salvat pels companys d’ofici
Parallamps Torrente desenvolupa la seva activitat sota el segell d’establiment emblemàtic, un reconeixement que també ostenta la Ganiveteria Roca. Aquest negoci fundat per Ramon Roca l’any 1911 i ubicat des de fa més d’un segle a la plaça del Pi del Gòtic va estar a punt de desaparèixer a principis dels 2000 a causa de la falta de relleu generacional de la família fundadora.
Una agrupació de ganiveters catalans ho va evitar i en va assumir la gestió, apostant per mantenir l’equip que ja capitanejava aleshores l’establiment. Entre aquests empleats hi havia Lluís Torrente, que treballava a la botiga des dels 16 anys i que havia après l’ofici de la mà de Montserrat i Roser Roca, les darreres hereves de la família fundadora. “Eren coneguts de la família i vaig començar mentre estudiava electrònica. Vaig estar molts anys en paral·lel, però, un cop acabats els estudis, vaig decidir incorporar-me definitivament. He estat molts anys de dependent, amb els aparadors… He passat una mica per tot, així que conec totes les facetes i problemàtiques”, explica l’actual gerent del negoci.
Tradició i noves tecnologies, la clau de l’èxit
En Lluís és el germà petit d’en Carles. Ambdós lideren dos dels grans establiments històrics de la ciutat i ho fan seguint una mateixa premissa que, malgrat tractar-se de dos sectors molt diferents, sembla ser la clau de l’èxit dels seus negocis: mantenir l’equilibri entre la tradició i les noves tecnologies. “Al final cadascú segueix una mica el seu camí, però amb línies paral·leles, semblants. Aquests valors i arrels d’ofici els hem viscut sempre a casa i els transmets en la teva botiga. Tenim una manera de funcionar molt diferent de la de les multinacionals i això es nota”, assegura el responsable de la ganiveteria.
Els Torrente han fet bona la dita que diu que si funciona, més val no tocar-ho, tot aplicant una sèrie de millores i adaptacions tecnològiques que els han permès no quedar-se enrere respecte a la competència cada cop més ferotge de les grans empreses i cadenes. Queda clar, doncs, que aquesta família és una gran ambaixadora de l’essència comercial barcelonina i que el seu cognom és sense dubte el més emblemàtic de la ciutat.
