L’ús social del català continua en retrocedint a la ciutat de Barcelona. En trenta-sis anys ha passat del 49%, i d’estar al mateix nivell que el castellà, a un 35%, que deixa clar que l’Ajuntament de Barcelona té molta feina si vol revertir una situació que no fa més que empitjorar. És a dir, ha perdut catorze punts des de 1989. A més des del 1989 l’ús del castellà s’ha incrementat quatre punts, i ha passat del 51 al 55%. Unes dades que s’extreuen de l’Enquesta de Serveis Municipals 2025 publicada per l’Ajuntament aquest divendres i feta a partir de 6.000 entrevistes entre els mesos de febrer i maig.
Segons l’estudi, que ha presentat aquest divendres la primera tinenta d’alcalde, Laia Bonet, amb el director de l’Oficina Municipal de Dades, Màrius Boada, el 35% dels ciutadans de la capital catalana té el català com a llengua habitual. Una xifra que suposa un punt menys respecte a l’any passat i que confirma una progressió negativa que, de moment, no s’ha pogut frenar. La xifra de barcelonins que tenen el català com a llengua habitual ha caigut 7 punts en la darrera dècada i el doble des de 1989. Una situació que evidencià la situació d’emergència lingüística que viu la ciutat i la necessitat d’impulsar mesures a curt termini per impulsar l’ús de la llengua.
El castellà, per contra, també cau un punt respecte a l’any passat, però la situació és ben diferent de la davallada de la llengua catalana. Així, el 55% dels barcelonins té el castellà com a llengua habitual i la xifra es manté estable durant la darrera dècada. Finalment, l’estudi assenyala que un 10% dels barcelonins habitualment no parla “ni català ni castellà”, un percentatge que creix dos punts respecte de l’any passat i que confirma la tendència a l’alça dels últims anys.
L’Ajuntament se suma al Pacte Nacional per la Llengua
Aquests resultats tan pobres de l’ús social del català a la ciutat de Barcelona arriben una setmana després que l’Ajuntament s’hagi adherit al Pacte Nacional per la Llengua impulsat per la Generalitat. L’alcalde Jaume Collboni va assenyalar que l’adhesió “demostra el compromís de la ciutat com a capital de Catalunya, sumant forces amb el Govern de la Generalitat”, i es va fixar l’objectiu d’aconseguir que “més barcelonins puguin parlar, escoltar i viure en la seva llengua dins d’aquesta ciutat diversa que compartim. Estimar la llengua també vol dir estimar la ciutat”.
D’altra banda, l’alcalde va subratllar que “per primera vegada a la història democràtica d’aquest Ajuntament” hi ha una comissionada que específicament s’encarrega de la promoció de l’ús social del català. En efecte, Marta Salicrú va ser nomenada per al càrrec el passat mes de juliol. Recentment, va comparèixer en la Comissió de Drets Socials per avançar les línies mestres de la seva feina i va assegurar que cal garantir el “respecte a la normativa lingüística del Codi de Consum” per evitar “casos de catalanofòbia” com el d’aquest estiu en la gelateria de Gràcia, entre d’altres.
Així mateix, Salicrú va avançar que es reuniria amb representants del Gremi de Restauració per consensuar accions per frenar la regressió de l’ús social del català al carrer i amb especial focus als restaurants. La comissionada que els últims casos catalanòfobs viscuts a la ciutat evidencien que “cal garantir els drets lingüístics de les persones catalanoparlants”.
La compareixença va ser posterior a unes declaracions seves que van generar polèmica. En una entrevista al 324, Marta Salicrú va advocar per impulsar polítiques en defensa de la llengua que “no generin antipatia” amb els expats que viuen a la capital catalana. A més, va deixar clar, que, a parer seu, “cal buscar altres mirades” perquè, segons la seva opinió, admet que les polítiques “més tradicionals” no estan funcionant. “Hem de buscar la manera d’engrescar els expats en la nostra causa”, va manifestar, i va remarcar que aquestes persones són “intel·ligents i les hem de poder convidar que estimin la nostra llengua”.
