L’estació de trànsit urbà de l’Eixample, situada a l’avinguda de Roma, és el punt que registra uns nivells més alt de diòxid de nitrògen (NO2) de tota l’àrea de Barcelona, segons l’últim informe de qualitat de l’aire del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. L’NO2 és un dels principals contaminants associats al trànsit i a la indústria. Tot i que les emissions contaminants van a la baixa –els dos últims anys cap estació oficial ha superat els límits legals de concentració de NO2–, l’estació de l’Eixample és la que presenta, un any més, els valors més alts de tota la regió metropolitana amb una mitjana anual de 33 µg/m3.
Està força per davant de Mollet (29 µg/m3), que té la seva estació al quilòmetre 139 de l’AP-7, i de Montcada i Reixac, Sabadell i Terrassa (28 µg/m3). L’altra estació de trànsit urbà de Barcelona, ubicada a Gal·la Placídia, se situa just darrere amb 27 µg/m3. La resta d’estacions que hi ha a la capital catalana són de fons urbà i estan situades a la Ciutadella, el Poblenou, Palau Reial, al parc de la Vall d’Hebron i a Sants. Tot i que actualment compleixen amb els límits legals, la gran majoria de les estacions que mesuren la contaminació de NO2 superen amb escreix el límit de 20 µg/m3 que la Unió Europea ha marcat pel 2030. La Generalitat s’ha fixat un límit de 30 µg/m3 per aquest 2025 i de 25 µg/m3 per al 2027.
Eixample Respira reclama una nova estació a l’Eixample
L’entitat Eixample Respira ha alertat que les obres d’ampliació de l’L8 d’FGC, que s’allargaran almenys fins a final d’any, deixaran Barcelona sense dades fiables de la contaminació associada al trànsit, ja que els dos focus principals dels treballs estan justament on s’ubiquen les estacions de referència a Barcelona. “Les dues estacions de trànsit han quedat afectades per obres i restriccions de circulació, fet que distorsiona les dades recollides i impedeix obtenir una imatge real de la contaminació a la ciutat”, expliquen des d’Eixample Respira, que reclama instal·lar una nova estació de trànsit al districte que sigui “representativa de la situació en la que viu el veïnat”.
En el cas de l’estació de l’Eixample, situada a la cruïlla de l’avinguda Roma amb el carrer Comte d’Urgell, l’entitat avisa que els desviaments de trànsit i els talls de circulació han fet que la via deixi de ser una ruta per sortir de Barcelona i, per tant, es registrarà una “davallada artificial en els nivells de contaminació mesurats”. A l’estació de Gràcia, que ha estat reubicada per les obres, la situació és similar. “Les noves restriccions de trànsit anunciades faran que les dades obtingudes no siguin representatives de la realitat de la contaminació a la ciutat”, insisteixen.
Des d’Eixample Respita consideren que les “dades de qualitat de l’aire recollides per les estacions durant el 2025 no podran utilitzar-se com a referència fiable per avaluar l’evolució de la contaminació a Barcelona” i alerten del risc de deixar la capital catalana “sense informació precisa”.
Una nova estació en un lloc més representatiu
L’entitat reivindica que cal una nova estació a l’Eixample perquè l’actual no només recollirà dades esbiaixades, sinó que està ubicada en una zona verda i oberta que “no representa” la realitat del carrers del districte, que són més estrets i tenen pitjor ventilació. Les dades recollides per les unitats mòbils de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), obtingudes per Eixample mitjançant el dret d’accés a la informació pública, demostren que les mesures fetes en altres punts del districte, com al carrer Aragó o a Viladomat, registren nivells de contaminació molt superiors als de l’estació fixa.
Fa només uns mesos, la Generalitat va substituir l’estació de control de qualitat de l’aire de l’Eixample per una nova macroestació que incorpora noves tecnologies per mesurar els contaminants emergents. La gestió de la nova estació és compartida entre el Departament d’Acció Climàtica –ara d’Agricultura– i l’ASPB. L’estructura té equips per mesurar diòxid de sofre (SO2), diòxid de nitrogen (NO2), monòxid de carboni (CO), ozó troposfèric (O3), partícules de diàmetre inferior a 10 micres i a 2,5 micres (PM10 i PM2,5), entre altres.
