A Barcelona hi ha menys papallones. La culpable? La sequera i la manca d’aigua associada, que provoca un assecament de la vegetació per la prohibició de regar tant en els parcs i jardins urbans com a les dunes de les platges i als herbassars de les zones naturals de les ciutats. És la conclusió dels observatoris de papallones urbanes. “Com que no plou ni es poden regar, les plantes acaben assecant-se i les papallones es queden sense aliment disponible. En parcs com el de la Maternitat de Barcelona encara hi queden algunes zones florides i és evident que s’hi concentren les poques papallones que hi ha”, explica Yolanda Melero, responsable del programa de seguiment de papallones urbanes de Barcelona uBMS, en declaracions a l’ACN.
D’altra banda, els experts alerten que els episodis de calor intensa repetits també causen que veiem menys papallones, perquè l’excés de temperatura fa disminuir la supervivència i reproducció i perquè algunes espècies marxen a altituds més elevades o més al nord per trobar la vegetació que necessiten. A més, les erugues són més sensibles que les papallones adultes i poden morir per deshidratació. Cal recordar que les papallones són espècies bioindicadores, és a dir, informen de quin és l’estat de salut de l’ecosistema on viuen.
Evitar el ciment, cercar l’ombra
A més dels canvis de supervivència i reproducció de les poblacions, les papallones també canvien el seu comportament per intentar sobreviure a aquestes situacions. En primer lloc, es queden a zones més fresques i amb ombra i no es veuen als prats més assolellats. De la mateixa manera, per regular la seva temperatura corporal, les papallones volen menys en aquests dies tan calorosos i fins i tot col·loquen les ales en l’angle adequat perquè que no els toqui el sol directament.
Però també canvien els patrons de mobilitat i arriben molt menys als nuclis urbans on la temperatura encara és més acusada per l’efecte illa de calor. “Les papallones, quan es mouen, van processant la informació i són capaces de veure que fora de les zones més naturals, com Collserola i Montjuïc, queden pocs espais amb aigua i flors, i llavors es dispersen encara menys cap a l’interior de la ciutat. No s’arrisquen”, diu Melero.
