L’inici de les obres per construir dues noves escoles bressol municipals, anunciat fa pocs dies per l’Ajuntament, efectivament confirma l’aposta per ampliar-ne la xarxa, tal i com assegurava el regidor d’Educació Pau Gonzàlez. Però té un revers “obscur” i poc visibilitzat: el cost que això suposa per a l’equip de professionals que s’hi dedica.
Recentment tres educadores de centres de la ciutat, agrupades a la Plataforma Dignitat pel 0-3, alertaven de l’esgotament del col·lectiu arran de la interinitat, les elevades ràtios i la gestió de les baixes. Un discurs fruit de la realitat quotidiana que xoca frontalment amb el de l’equip de govern, que sembla entestat en centrar-se exclusivament en el nombre de places sense aprofundir en l’aspecte qualitatiu.
Des de la plataforma celebren obertament aquesta aposta d’ampliació però amb molts matisos. “El sistema fa aigües i s’està sostenint per la bona voluntat de les professionals però el fet que vulguem que la petita infància estigui el millor atesa possible ens obliga a fer un esforç suplementari”.
Visions oposades de la conciliació
Aquest col·lectiu d’educadores d’escoles bressol es queixa que l’Ajuntament utilitzi com a argument l’increment de les hores de suport “com si això ja suposés una reducció de les ràtios”. En canvi, més enllà del nombre d’infants que toquen per adult, les mestres posen l’accent en garantir les necessitats i drets dels infants com ara disposar d’un espai que no estigui atapeït.
Però també en la coherència amb el discurs social i institucional actual basat en allargar els permisos de maternitat/paternitat o flexibilitat de les empreses per tal que els pares puguin plegar abans. “Des de l’Ajuntament de Barcelona la política de conciliació s’entén d’una altra manera, com a necessitat de fer escoles i obrir-ne d’altres amb horaris més llargs que poden arribar fins a les set de la tarda”.
Revisió urgent del model actual
Per tot plegat, des de la Plataforma Dignitat pel 0-3 insten a revisar urgentment el model per tal d’invertir en condicions de qualitat “per acompanyar una petita infància que ja són ciutadans de ple dret i seran els ciutadans del futur”. Consideren que el pes de la conciliació no ha de passar per les escoles sinó per mesures de les empreses i polítiques estatal. Iniciatives que, pensen, mai poden descuidar el treball dels mestres i les necessitats de les famílies. “Moltes ja saben que amb les ràtios actuals no podem acompanyar els seus fills”.
I van un pas més enllà, apel·lant a l’empatia: recorden que quan una família deixa a l’escola bressol una criatura d’unes 16 setmanes -que només coneix els seus familiars més directes- i se’l posa amb un grup de set infants més i una sola persona que els ha d’acollir a tots, “és fàcil entendre que això genera un neguit“. En aquest sentit, repeteixen que cal pensar no només en omplir escoles i oferir places sinó en la manera en què es fa “ja que estem acollint criatures en una etapa molt sensible”.
