La sentència no s’ha fet esperar gaire després d’un judici intens i complex, amb unes defenses valentes i treballades. La secció setena de l’Audiència de Barcelona, presidida per l’amatent magistrat José Grau, ha dictat una sentència contundent contra els quatre mossos d’esquadra acusats de detenció il·legal, lesions, falsedat documental i integritat moral per la detenció del jove Ignacio. Uns fets registrats la nit del 13 de novembre de 2020, amb restriccions per la pandèmia, al carrer Nou de Dulce. Les penes arriben als set anys de presó i inhabilitacions de més de deu anys amb agres retrets dels magistrats al comportament dels policies.
La resolució, que va ser dictada el 26 d’abril, i a la que ha tingut accés el Tot Barcelona, absolt un dels acusats, però condemna el cap de la patrulla i a dos agents que li van fer suport. Tots els processats eren membres de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), el servei d’ordre públic de la policia de la Generalitat. Tot i que redueix les penes que reclamaven el ministeri fiscal, l’acusació particular de l’afectat i de l’acusació popular de l’entitat Irídia, la secció imposa una dura pena per, especialment, dos dels Mossos.
Així, els magistrats imposen a tres dels acusats, un any de presó amb una inhabilitació de dos anys i 6 mesos pel delicte contra la integritat moral. Al caporal i a un altre mosso, tres anys de presó i vuit anys d’inhabilitació a cadascun per un delicte de detenció il·legal; tres anys, 1.080 euros de multa i dos anys d’inhabilitació per un delicte de falsedat documental; 1.080 euros de multa per un delicte de lesions. Per altra banda, imposa 14.460 euros d’indemnització a l’espera de la factura de l’odontòleg i amb la responsabilitat subsidiària de la Generalitat.
Els magistrats sorpresos per la duresa policial
La secció setena no deixa cap detall, com va fer a la vista oral, en el seu detalladíssim relat de 43 pàgines, de què va passar la nit del 13 de novembre de 2020. De fet, un vídeo gravat per una veïna i lliurat als Mossos ha estat determinant per descriure i copsar la magnitud de la gravetat dels fets. En concret, la víctima es trobava amb uns amics quan un dels agents acusats li va donar l’alto amb l’argument que estaven vulnerant el toc de queda vigent. Un comentari de la víctima esperonant als Mossos que anessin a empaitar lladres va despertar la ira dels agents, que el van empènyer contra la paret, arrossegar-lo per terra, el van immobilitzar amb els policies asseguts a sobre, el van detenir i van falsificar els atestats i les minutes policials per incriminar-lo. La víctima, a més, va presentar lesions, com ara la pèrdua de peces dentals, hematomes i cops a més de lesions psicològiques.
Pels magistrats, els fets són greus perquè “no hi va haver prou provocació” per part de la víctima. “Un comentari pot ser desafortunat però no pot generar la resposta policial que va generar”, assegura la sentència. I afegeix que “no existia necessitat per a l’agressió”. Així mateix, indiquen que “lús de la força va ser innecessari, excessiu i desproporcionat” i que no hi havia “necessitat d’atemptar moralment contra la víctima”. Així mateix carrega contra la conspiració dels agents per falsificar un atemptat incriminatori. De fet, els magistrats s’entretenen més en la sentència analitzar perquè apliquen atenuants als delictes més que als fets en si, que amb les imatges i les documentals van quedar aclarits des del minut zero de la vista oral. Els agents encara estaven en actiu.
