Un veí ja veterà, en deu tenir uns 70 llargs, entra a la seu de l’Associació de Veïns a la caça d’una subvenció que no arriba. Per arreglar les canonades de casa seva, diu que és. És dimarts, primera hora de la tarda, i els veïns congregats a l’associació el matisen. “Aquí no donem les subvencions, en tot cas les demanem [riuen]. Però en això estem, ho hem dit a l’Ajuntament”. Així és com es comença un debat amistós a la Guineueta. “Estem gairebé tots igual”. “Als de Valldaura els ha costat l’ull de la cara”. “Hem d’aconseguir que les subvencions siguin retroactives”. Deu minuts després, intercanvi de telèfons amb el veí i retorn a la reunió veïnal. Els problemes amb les canonades se sumen als endarreriments de la urbanització de la “Fase IV”, que en diuen, i a la manca d’ascensors. És el que expliquen al TOT Barcelona els veïns de la “zona nord” de la Guineueta, que lamenten que l’Ajuntament els hagi deixat fora del Pla de Barris.
“Ens diuen que, segons no sé quin estudi de la UAB, som el barri ric de Nou Barris, però hi ha una diferència històrica entre la zona nord i la sud que els darrers anys s’ha posat en evidència”, explica el president de l’entitat veïnal, Joaquim Ferri. Els veïns mantenen que la Guineueta podria dividir-se, sense cap mena de problema, pel passeig de Valldaura. De fet, Ferri comenta que el mateix Ajuntament ha rebatejat oficiosament el barri com la Guineueta nord –la seva– i la Guineueta sud. Però a l’hora de la veritat, la Guineueta és una de sola. “Moltes decisions es prenen sobre unes dades que no reflecteixen la realitat”, comenten els veïns. La sensació és que la zona nord té moltes més mancances que la sud, i els veïns es mostren convençuts que si el nivell adquisitiu s’estudiés per separat tindrien accés “a moltes més ajudes”.

Sense accés al Pla de Barris
L’última reclamació és el Pla de Barris, del qual no en formen part. Fa temps que demanen un pla per subvencionar la instal·lació d’ascensors, un centre de dia o una residència d’avis. Tres projectes que, entenen ells, tenen cabuda en un Pla de Barris que aquest any incorpora 27 dels 73 barris de Barcelona. L’Ajuntament recorda que per determinar “de forma objectiva” les barriades que pateixen una situació de vulnerabilitat “més acusada” s’utilitza l’Indicador de Vulnerabilitat Urbana (IVU), elaborat per l’Institut Metròpoli. Un indicador que deixa el conjunt de la Guineueta en un sis sobre deu, sent deu el millor nivell i l’u el més vulnerable. Per fer-se una idea, alguns exemples que sí que consten en el Pla de Barris 2025-2028 són: les zones de muntanya com Torre Baró, Roquetes o Vallbona, que estan en un 1; els barris de l’eix Besòs, entre l’1 i el 4; i els de Ciutat Vella, entre el 2 i el 5. Hi ha una excepció, el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Rivera, que també hi apareix tot i estar en un 6 sobre 10 en el darrer indicador publicat, del 2020.

Els veïns del nord de la Guineueta estan convençuts que si se’ls estudiés pel seu compte l’indicador baixaria notablement. I insisteixen: “La Guineueta nord i la Guineueta sud tenim problemes diferents. En algunes qüestions que podem anar de bracet, però molts altres no tenen res a veure”, comenten, reunits a la seu veïnal. El veïnat veu en tot plegat una qüestió “política” i explica, a tall d’exemple, que “els cartells informatius sobre torbades amb l’Ajuntament [plenaris, audiències públiques…] es queden a la rambla del caçador; no n’enganxen en la nostra zona”. ¿Us aniria millor si fóssiu barris diferents? “Potser sí que valdria la pena segregar-nos de l’altra Guineueta, però ens diuen que és un camí llarg, difícil i costós”, detalla Ferri.

Un decàleg de peticions
En tot cas, el veïnat vol solucions, independentment del format en què aquestes arriben. El seu decàleg de peticions particular situa en el número u la urbanització de la “Fase IV”, que preveu una rentada de cara al triangle format per la rambla del Caçador, el carrer de Castor i la Via Favència. Els han promès que el pròxim mes de novembre arribarà el projecte executiu, que hauria de contemplar una reforma del clavegueram i el soterrament de cables, entre altres. “Som dels pocs barris que tenim els llums penjant”, comenten.
Els veïns descriuen la Guineueta nord com un barri “familiar”, forjat sobretot amb els treballadors que van arribar de ciutats espanyoles als anys 60 per a treballar a la fàbrica. És doncs un barri ara força envellit i sense ascensors. Aquesta reclamació també apareix al decàleg, malgrat que es viu amb més optimisme després de la modificació del Pla de Millora Urbana (PMU), que hauria d’apropar l’objectiu. Els veïns també consideren, justament per aquest envelliment, que tenen dret a tenir un centre de dia o una residència d’avis.

Canonades febles i problemes d’amiant
Més enllà d’aquestes qüestions, la Guineueta nord amaga sobretot dos problemes estructurals rellevants: canonades molt atrotinades i fonaments castigats per l’amiant. El primer assumpte, el que provoca una allau de veïns a la porta de l’associació per demanar ajuda, centra gran part del neguit. El Col·legi d’Arquitectes, diuen a l’entitat, ha admès la necessitat de canviar el gruix de les canonades del barri. “En algunes construccions, a partir del setè pis ja no arriba l’aigua”, es queixa l’Associació de Veïns, que recorda el cas d’un edifici al passeig Valldaura, cantonada amb Guineueta, en què l’obra va costar 61.000 euros. “Volem que els ajuts també siguin amb caràcter retroactiu, per poder ajudar les escales que ja han hagut d’assumir aquestes despeses”, comenta Ferri.

D’altra banda, la Guineueta no escapa tampoc dels problemes d’aluminosi, un problema recurrent en barris amb construccions barates dels anys seixanta. El Besòs i el Maresme és un altre cas de problemes d’aluminosi força popular. Els veïns expliquen que als anys 90 “es van forrar els edificis i es van reforçar les bigues d’aluminosis”. A l’escala de la Susanna, també membre de l’associació, ja han hagut d’invertir 16.000 euros –”i encara l’esperem, ningú ha començat l’obra”– per arreglar les bigues del soterrani. És només l’inici. De fet, ja preparen al voltant de 8.000 euros més per eliminar l’aluminosi de la teulada. Sigui per aquesta despresa, la de les canonades o els ascensors, gairebé tothom a la Guineueta nord ha de preparar la cartera per esmenar algun problema. Un maldecap, si no una quimera, per a molts veïns. I això que són el barri ric de Nou Barris.