Nova reforma de l’espai públic a la ciutat de Barcelona. L’Ajuntament va inaugurar ahir els nous jardins de Clara Campoamor, al districte de Les Corts. Uns nous jardins que no estan exempts de polèmica, ja que la meitat d’aquesta zona verda ha estat pagada amb diners provinents del sector privat; en concret per dues grans immobiliàries com són Merlin Properties i la Immobiliària Colonial que han aportat 820.000 euros per a finançar els treballs. Una xifra que és 10.000 euros més que els que ha aportat el districte de les Corts i l’Institut de Parcs i Jardins, que ha aportat 810.000 euros. Segons assenyala l’Ajuntament en un comunicat, el de Clara Campoamor no ha estat l’únic jardí en el qual s’ha produït aquesta col·laboració entre els ens públics i els privats ja que “aquest model de col·laboració publico-privada on la inversió majoritària va a càrrec dels privats també s’ha portat a terme en el districte de les Corts en la renovació dels jardins de Sant Joan de Déu”.
Quines actuacions s’han fet?
Segons assenyala l’Ajuntament, els jardins necessitaven un “arranjament general per adaptar-se als nous usos i necessitats actuals”. La renovació dels jardins ha mantingut l’escultura Citerea. A més s’han millorat els accessos a l’espai eliminant barreres arquitectòniques i s’ha renovat el mobiliari urbà. A més, s’ha creat un espai que proposa un recorregut pels jardins a través de la vegetació. La qualitat de vida dels veïns i dels infants de la zona també es veurà afectada, ja que els jardins disposen de nous llocs d’estada en els quals “el veïnat hi pugui fer el dia a dia” i la zona infantil compta amb nous jocs inclusius i un tobogan accessible. També s’ha instal·lat un sorral accessible i una esplanada de gespa.
Collboni reivindica els jardins i Clara Campoamor
L’alcalde de la ciutat de Barcelona, Jaume Collboni, ha volgut destacar que els jardins de Clara Campoamor són “una zona verda guanyada per a la ciutat i el districte, inclusiva i pensada per a tothom”. Aquesta, però, no ha estat l’única reivindicació per part del batlle barceloní; que ha volgut posar èmfasi en la figura de Clara Campoamor, referent en l’alliberació femenina i que passarà a la història pel discurs fet l’1 d’octubre de 1931. Collboni ha assegurat que “volem retre un homenatge a la Clara Campoamor i a la lluita de les dones que van aconseguir la igualtat política en aquest país”.
