Un sofà de Gabriel García Márquez ha desaparegut. Si el cèlebre autor de Cien años de soledad o Crónica de una muerte anunciada hagués d’explicar aquesta història, probablement diria que aquest moble ha marxat de casa seva pel seu propi peu, cansat del menyspreu dels seus nous amos i a la recerca d’una nova llar. La realitat, però, és més simple. Algú el va deixar tirat al carrer el dia que es treuen els trastos vells. O bé va acabar a la deixalleria o bé algú té en aquests moments a casa seva aquesta petita relíquia sense saber del cert el seu origen. Aquesta anècdota va tenir lloc fa un temps al número 6 del carrer dels Caponata, l’edifici ubicat al cor del barri de Sarrià on l’escriptor llatinoamericà va viure entre el febrer del 1969 i el 1975. Més enllà de l’efemèride, el tracte que va rebre aquest sofà és simptomàtic del greuge que arrossegava fins fa poc la figura del Premi Nobel de Literatura de l’any 1982 amb la ciutat -saldat en part gràcies a la biblioteca municipal batejada amb el seu nom- i en concret amb el bloc de pisos on va establir la seva residència durant sis anys.
El cas es remunta precisament als anys vuitanta. L’èxit fulgurant de l’univers macondià catapultava Gabo a l’Olimp de la literatura, situant-lo com un dels grans escriptors contemporanis. Aquest reconeixement va venir acompanyat d’una sèrie d’homenatges a la seva Colòmbia natal, però també en els diversos indrets d’arreu del món per on va passar l’autor al llarg de la seva dilatada trajectòria. Va ser en aquest moment quan va planejar per primer cop entre els veïns d’aquest bloc de pisos del carrer dels Caponata la possibilitat d’identificar el domicili que García Márquez va ocupar durant la major part de la seva estada a Barcelona, on participar en el moviment d’intel·lectuals d’esquerres de la gauche divine, establint relació amb molt dels referents polítics i artístics de l’època. La idea no va tenir una gran acollida i va quedar als llimbs. Als noranta es va tornar a plantejar la col·locació d’una placa commemorativa, però la iniciativa tampoc va acabar fructificant. Des d’aleshores, la proposta ha anat revifant de tant en tant, sempre més de forma etèria que no pas amb un plantejament concret sobre la taula.
Ara bé, la situació va fer un gir de 180 graus l’any 2021. A instàncies de l’Ajuntament de Barcelona, els veïns van celebrar una consulta formal per dirimir si permetien o no la instal·lació d’una placa a la façana. Segons informava aleshores La Vanguardia, la votació es va saldar amb cinc vots a favor, tres en contra i la resta en blanc. La proposta va quedar aprovada per majoria simple, però mai es va arribar a dur a terme. La raó? Per poder fer una intervenció d’aquestes característiques s’ha de comptar amb el vistiplau de tots els inquilins de l’edifici. Només una negativa ja és capaç de bloquejar la iniciativa. Així doncs, la idea va acabar convertida en paper mullat just en el moment que més a prop havia estat de poder fer-se realitat.
Blanc i negre
Tres anys han passat d’aquella primera i única consulta. Alguns dels veïns que van participar en el plebiscit ja no viuen al bloc. És el cas de la família de la Marta Sangrà, que el passat estiu va decidir vendre’s el pis ubicat als baixos de l’edifici en el qual havia residit durant l’última dècada. Es dona la circumstància que aquest no era un domicili qualsevol, sinó que era el que havia ocupat García Márquez quan vivia en aquest edifici del barri de Sarrià. “No el vam comprar per això, però sí que ho sabíem. El meu pare era un gran lector de la seva obra i sempre deixava passar els curiosos que s’acostaven preguntant pel pis de l’escriptor. Ens feia molta il·lusió”, assegura aquesta jove bibliòfila en declaracions al TOT Barcelona. El pis -que ja havia tingut altres inquilins després del pas de Gabo- els hi van entregar buit, de manera que no es conservava cap de les pertinences o mobiliari d’antics residents. Tanmateix, al vestíbul d’entrada a l’immoble sí que es mantenen encara avui dia dues butaques bessones que hauria utilitzat García Márquez durant la seva estada a la capital catalana.
Els actuals veïns del número 6 del carrer dels Caponata no són aliens al debat que ha suscitat la no instal·lació de la placa. Com ja va passar el 2021, hi ha divisió d’opinions entre els inquilins. Inclús entre els que van coincidir en el temps amb l’escriptor, que evoquen dos records completament diferents, com dues cares d’una mateixa moneda. “No en guardem un record massa bo. Anava sempre a la seva i no va fer res per integrar-se en la comunitat. Potser amb el venedor de l’estanc sí que parlava més”, assenyala un dels veïns de tota la vida. “El podies veure des del carrer mentre llegia i teclejava amb la seva màquina perquè sempre es posava vora la finestra amb les persianes pujades”, explica una altra. “És veritat que era molt independent, però també molt educat i amable. I la seva dona, el mateix“, afirma una de les veïnes més veteranes, que encara recorda com els fills de García Márquez pujaven cada dos per tres a casa seva per agafar llibres i els tornaven quan els havien acabat.
Debat obert i solució alternativa
Ja sigui en les reunions de la comunitat o per la insistència dels periodistes, el cas de la placa aflora periòdicament en aquesta finca del cor de Sarrià. Després de la consulta d’ara fa tres anys, l’Ajuntament sembla haver decidit fer un pas al costat i no contempla la possibilitat de promoure una nova votació per a la instal·lació d’aquest petit homenatge. “No està previst, justament perquè ja es va preguntar als veïns“, confirmen fonts de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) consultades per aquest mitjà. Així doncs, només els inquilins d’aquest edifici tenen la potestat de tornar a posar sobre la taula la iniciativa en un futur. “Si els propietaris no volen posar una placa a la façana, no s’hi pot fer res. Ara bé, es poden buscar alternatives a la via pública. Tenim voreres, es podria posar un pedestal… La qüestió és no encallar-se amb la idea que ha d’anar a l’edifici”, apunta Jordi Bosch, president de l’Associació de Veïns de Sarrià. Des de l’entitat consideren que seria molt positiu poder assenyalar la presència a la zona tant de García Márquez com de Mario Vargas Llosa -que va residir a només uns metres del seu homòleg colombià, al número 50 del carrer d’Osi- i insisteixen que el consistori té eines per fer-ho possible. “Tots dos passejaven i compraven en comerços del barri. No és tant identificar el seu domicili com el fet que van fer vida aquí“, remarca.
Al marge de les alternatives i lluny d’acabar guardada en un calaix, la idea de la placa a la façana del número 6 del carrer dels Caponata encara suscita de tant en tant debats improvisats entre els veïns que es troben al vestíbul o l’entrada principal.
-Tu què dius?
-Jo? Que sí, que la posem. I tu?
-Crec que s’ha d’explicar tot… Ell era molt amic de Fidel Castro, però després es van desentendre de tot plegat i no va fer res pels presos polítics cubans. No em sentiria còmode tenint el seu nom a la façana. A més… [un gest de la seva interlocutora la fa interrompre en sec l’explicació]
-El que és indubtable és que va ser un dels grans escriptors [etziba amb contundència per tancar el debat]
