Una persiana entreoberta al carrer de la Canuda amaga una desena de capses amuntegades. És dia de mudança a la Llibreria Farré, el negoci d’antiguitats literàries que des de fa prop de tres dècades ocupa aquest petit local del barri Gòtic. La segona generació de la família empaqueta amb cura els diferents exemplars que fins ara presidien les prestatgeries de fusta. Ho fan amb la resignació de qui es veu forçat a abandonar casa seva. “No és el primer trasllat, però espero que sigui l’últim”, apunta Pol Farré, un dels actuals responsables. Les mateixes condicions prohibitives que els van fer canviar de magatzem en fins a dues ocasions des que el seu pare, Josep Maria Farré, obrís la llibreria als noranta, ara els expulsen de l’establiment rere el taulell del qual han passat mitja vida. “Quan va morir el pare l’any 2019, vam poder mantenir el contracte de renda antiga, però, ara que ens tocava posar-lo al nostre nom, ens demanaven 6.000 euros de lloguer. Ja no vam entrar ni a negociar”, lamenta.
Després de diverses setmanes amb la botiga tancada, el retorn de l’activitat al local del número 24 -ni que sigui momentàniament per preparar la mudança al magatzem que mantenen al carrer de Rosselló– ha esperonat els clients habituals del negoci, que durant el matí s’acosten a l’establiment per acomiadar-se de la llibreria de vell i, de pas, regirar entre els prestatges a la recerca d’un dels seus exemplars rars. “No soc de la zona, però podríem dir que sí un veí dels llibres [riu]”, assenyala en Ramon, un dels parroquians de tota la vida que no ha volgut perdre’s aquest darrer adeu. Aquest home va ser un dels primers clients que va tenir la botiga ara fa trenta anys i inclús en recorda l’etapa anterior, quan -batejada amb el nom de Llibreria del Sol i de la Lluna– pertanyia a l’advocat Salvador Savall, que hi conservava la seva col·lecció particular. La vinculació del local amb aquesta activitat, però, es remuntaria fins al segle XVIII, amb diverses referències que indiquen que abans havia acollit la llibreria de la Vídua Serra.
Literatura en vena
La història de la Llibreria Farré arrenca amb l’obsessió literària d’un veí de les Borges Blanques que va començar venent a la Fira de Balaguer per cinquanta pessetes els exemplars que aconseguia arreplegar. “Sembla que el xip dels llibres li venia de naixement. Va treballar en diverses editorials fins que li va sortir l’oportunitat de comprar uns quants llibres i va muntar el negoci en un magatzem a Sant Antoni“, explica el seu fill, que encara recorda com el pare els feia anar amb el seu germà cada diumenge al mercat d’aquest barri barceloní per vendre l’aleshores encara petita col·lecció. Aquest va ser el primer contacte seriós amb el gremi de llibreters de vell i l’embrió que després portaria el patriarca dels Farré a assumir la botiga regentada per la família Savall quan aquest va decidir traspassar-la, heretant de retruc el seu extens catàleg d’obres.
El nou responsable de la llibreria va conservar els aparadors magnífics del negoci anterior, adaptant-los, però mantenint una petita referència al nom antic de l’establiment que encara es pot veure avui dia a la façana. A poc a poc, va anar ampliant la col·lecció, combinant les temàtiques amb l’obtenció de títols força rars que el van acabar situant com un dels llibreters de vell de referència a la capital catalana. Tal va ser la projecció de la botiga que Farré va arribar a tenir una dotzena de persones contractades en plantilla. La majoria de la venda es feia presencialment o a través de fires del sector i el local del carrer de la Canuda era un punt de pelegrinatge inescrutable per als col·leccionistes literaris.
D’aquells primers anys d’activitat, en Pol Farré recorda com amb només 12 anys ja ajudava rere el taulell i també com arrencava a córrer des de Canaletes perquè tenia por que en el trajecte de la Rambla al local li pogués passar alguna cosa. “Abans aquesta zona… Ara està buscadíssima, però ja no queda cap de les llibreries del carrer. Pots passar d’un any per l’altre i no reconèixer cap negoci”, afirma. Aquest viratge en l’activitat comercial d’aquesta cèntrica via l’ha convertit en els darrers temps en un petit epicentre de la nova moda juvenil estatal, ja que dues companyies amb accent barceloní com Twojeys i Nude Project -que facturen milions- l’han escollit per ubicar-hi les seves botigues. Però la revalorització de la zona té víctimes col·laterals en forma de pujades de lloguer que en molts casos són inassumibles per negocis de tota la vida com aquesta llibreria.
La doble moral que mata els emblemàtics
Amb els anys, la llibreria regentada per la segona generació de la família Farré havia quedat com un petit vestigi de l’antiga forma de fer del gremi de vell. Racons com la rerebotiga, un espai atapeït en un tossal on encara es conserva un rellotge antic de paret i una senyera d’aquelles feixugues d’onejar amb la consigna escriptors antifeixistes i les sigles de la UGT i de les joventuts socialistes vinculades al PSUC, s’han mantingut pràcticament inalterats durant dècades. Aquest caràcter feia que el local continués sent un punt de pelegrinatge per a col·leccionistes, tot i que ja feia temps que no basava la seva supervivència econòmica en la venda física. “No sé si és per un canvi generacional, però ara prop del 60% de les vendes ja són en línia i moltes a l’estranger. Els permisos d’importació són un caos”, reconeix l’actual responsable.
Des que van anunciar per sorpresa el tancament de la botiga ara fa una setmana, les trucades tant dels mitjans de comunicació com de coneguts i d’altres companys del sector han estat una constant. “Ens diuen que no podem tancar […], però qui ens paga el lloguer? Nosaltres som drapaires per a la gent i per a molts polítics també. L’administració ens té abandonats“, lamenta. Farré assegura que la decisió de fer pública la seva situació responia a un intent de “fer soroll” per provar de despertar consciències i així evitar que més establiments emblemàtics com aquest sucumbeixin a la política de terra cremada que viuen barris com el Gòtic a causa de l’especulació immobiliària i la gentrificació.
Mentre segellen amb cinta americana les capses plenes de llibres, la segona generació d’aquesta nissaga de llibreters de vell cavil·la sobre quin serà el futur del local que han ocupat durant tres dècades. “Espero que mantinguin els aparadors i el rètol“, confessa en Ramon Farré, que durant tota la conversa s’ha mantingut una mica en un segon pla, capficat en el trasllat i atenent els clients que s’han anat acostant a l’establiment amb comptagotes. “A veure si passarà com amb la Llibreria Millà (carrer de Sant Pau, 21), que només han conservat el rètol i ja no en queda res més”, respon el seu germà. El degoteig de tancaments que ha patit el sector en els darrers anys no convida a l’esperança. Casos com el de Stock Llibres encara couen, però dibuixen un escenari que sembla cada cop menys inescrutable per als agremiats. “Estem condemnats a desaparèixer del centre de la ciutat. Aquí només aguantaran els que tinguin un local en propietat, la resta anirem allà on puguem pagar els locals”, sentencia Farré.
