S’ha presentat una nova querella relacionada amb un episodi de tortures a la comissaria de Via Laietana. Després que una jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona no admetés a tràmit la querella presentada per Carles Vallejo ara n’arriba una de nova.
Els germans Pepus i Maribel Ferrándiz, bessons, van ser torturats a la comissaria de la Policia Nacional de Via Laietana als últims moments del franquisme, i durant la tarda del dimarts 14 de novembre de 2023, han presentat davant dels jutjats una querella per delictes de lesa humanitat. Els dos germans van ser detinguts l’any 1971, quan tenien 17 anys, acusats de militar a la Jove Guàrdia Roja, el grup juvenil del Partit del Treball d’Espanya. Van estar retinguts 32 dies a les dependències policials de Via Laietana on denuncien que van rebre agressions físiques i psicològiques mentre els interrogaven.
El comissari de Via Laietana, assenyalat
La querella va adreçada al comissari en cap de la comissaria de Via Laietana l’any 1971, quan van passar els fets, Vicente Juan Creix, a l’inspector en cap, Rafael Núñez Valverde, i a dos agents, Atilano del Valle Otero i Geuino Nicolás Navales García. Segons la denúncia els quatre policies formaven part de la Sisena Brigada Regional d’Investigació Social de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, altrament coneguda com a Brigada Político-Social.
Segons relata la querella, membres d’aquesta brigada van entrar a casa dels dos germans a les dues de la matinada i van registrar l’habitatge a la recerca de propaganda il·legal. Van ser detinguts junt amb una vintena de membres més del Partit Comunista d’Espanya-Internacional (PCE-I).
Un cop detinguts, els dos germans relaten que van ser sotmesos a diversos tipus de tortura, tant físiques com psicològiques, havent d’estar en calabossos aïllats i en condicions greus d’insalubritat.
Via Laietana, d’escenari de tortures a centre de memòria
Les víctimes i els seus familiars volen fer un nou ús de la comissaria de Via Laietana, i dins de la campanya unitària ‘Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria’, es demana que aquest edifici, el qual defineixen de “símbol de la tortura i la impunitat”, deixi de ser un espai policial i es converteixi en un centre de memòria, d’arxius i d’interpretació de la tortura i la repressió.
