El català té un paper secundari entre els joves barcelonins. Més de la meitat de la població jove de tots els districtes de la capital catalana no l’utilitzen com a llengua habitual, segons l’Enquesta a la Joventut de Barcelona del 2020 que Plataforma per la Llengua ha incorporat com a part de l’InformeCAT 2023.
En aquest document -que mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de dades de diversos àmbits- s’indica que Sarrià-Sant Gervasi (44,9%) i Gràcia (43,5%) són les úniques zones de la capital catalana on els catalanoparlants de manera habitual s’acosten al llindar del 50% de la població jove. La resta de districtes de la ciutat se situen per sota d’aquest límit, en unes dades especialment preocupants.
Tanmateix, hi ha dos indrets de Barcelona on la relegació del català és encara més flagrant. Es tracta del districte de Ciutat Vella, on protagonisme del català entre el jovent no arriba al 20% de la població en aquesta franja d’edat, i sobretot del de Nou Barris, el català només és la llengua habitual del 5,1% dels joves.
Forta presència castellanoparlant i canvi de rol del català
Des de Plataforma per la Llengua han recorregut a les dades sociodemogràfiques per tal de provar d’explicar aquest fenomen que té lloc a Nou Barris. En aquest sentit, l’estudi apunta que molts dels residents d’aquesta zona de la ciutat procedeixen de territoris tradicionalment castellanoparlants, en concret, un 29,6% dels 173.552 veïns censats en aquest districte.
D’altra banda, dades facilitades per l’Ajuntament indiquen que l’any 2021 el 10,4% dels veïns d’aquest districte eren ciutadans que provenien de països en què tradicionalment no s’ha parlat castellà. Si es contraposen aquestes dues xifres, es pot concloure que el català ha perdut a Nou Barris el seu “rol tradicional de llengua d’ús general i d’adopció generalitzada dels nouvinguts i les segones generacions”, unes funcions que segons l’estudi hauria assumit en aquesta zona el castellà.
1 
