El català no viu el seu millor moment entre els joves barcelonins. L’edició del 2023 de l’InformeCAT – un document elaborat per Plataforma per la Llengua i presentat aquesta setmana que mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de dades de diversos àmbits conclou que la llengua té un paper secundari entre els adolescents i el jovent a la capital catalana. Les dades són especialment preocupants, ja que més de la meitat de la població jove de tots els districtes de la ciutat no l’utilitzen de manera habitual.
La situació és força delicada a totes les zones de Barcelona, però hi ha dos indrets en concret on l’estat salut del català és considerablement millor que a la resta. L’anàlisi basada en les xifres de l’Enquesta a la Joventut de Barcelona realitzada el 2020 indica que Sarrià-Sant Gervasi (44,9%) és el districte de la capital catalana on els catalanoparlants de manera habitual s’acosten més a aquest llindar del 50% de la població jove. A més d’un punt de distància i en segona posició trobem el districte de Gràcia (43,5%), l’altra zona on el català encara treu el cap com a llengua més o menys habitual entre les noves generacions.
El tercer districte en discòrdia és les Corts (39,7%), on l’ús habitual del català no es queda a les portes del 40%. Amb xifres semblants trobem Horta-Guinardó (36,7%) i l’Eixample (35,9%). Més de deu punts de diferència separen aquests districtes dels de Sant Andreu (23,8%), Sant Martí (23,2%) i Sants-Montjuïc (22,8%), on la predominança del castellà per davant del català entre els joves ja frega el 70% de la població en aquesta franja d’edat.
Català residual: el fenomen de Nou Barris
En aquesta particular radiografia de la desfeta de la llengua entre el jovent destaquen dues zones de la ciutat com els indrets on el català té un paper més residual. Es tracta del districte de Ciutat Vella, on protagonisme del català entre el jovent no arriba al 20% de la població en aquesta franja d’edat, i sobretot del de Nou Barris, on el català només és la llengua habitual del 5,1% dels joves, unes xifres especialment preocupants i que indiquen un domini destacat del castellà entre les noves generacions en un dels barris amb la renda per càpita més baixa de tota la capital catalana.
Per provar d’explicar aquest fenomen que té lloc a Nou Barris, des de Plataforma per la Llengua han recorregut a les dades sociodemogràfiques, que apunten que aquesta zona és una de les que té més veïns que procedeixen de territoris tradicionalment castellanoparlants, en concret, un 29,6% dels 173.552 residents censats en aquest districte. D’altra banda, dades facilitades per l’Ajuntament indiquen que l’any 2021 el 10,4% dels veïns d’aquest districte eren ciutadans que provenien de països en què tradicionalment no s’ha parlat castellà.
Recuperar el rol de llengua d’adopció
Si es contraposen aquestes dues xifres, es pot concloure que el català ha perdut a Nou Barris el seu “rol tradicional de llengua d’ús general i d’adopció generalitzada dels nouvinguts i les segones generacions”, unes funcions que segons l’estudi hauria assumit en aquesta zona el castellà. En aquest sentit, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, assegura que les dades registrades en aquest districte barceloní es deuen a la “composició social i l’entorn” on es mouen aquests joves: “No és el mateix aterrar a un poble de la Garrotxa o a L’Hospitalet, on és més difícil per l’entorn”.
Escuder considera que també són importants els “usos lingüístics que es troba la persona quan arriba al país”, que defineixen la relació que tindrà la persona nouvinguda amb el català. Per això, assegura que és important “no canviar de llengua i donar exemple” utilitzant el català.
