Crit d’alerta dels sindicats d’habitatge pels desnonaments executats les darreres setmanes. Una dotzena de sindicats d’habitatge de Barcelona, juntament amb altres de l’àrea metropolitana, van compartir aquest dijous un manifest conjunt en el qual alertaven que s’està produint “un agreujament de l’ofensiva” contra el moviment per l’habitatge. Ho van argumentar recordant els desnonaments executats amb desplegament policial i les peticions d’anys de presó per a activistes per l’habitatge, entre altres.
Un cas concret que van posar sobre la taula els sindicats en el comunicat és el macrodesnonament que es va produir al barri del Raval el passat 21 de febrer, quan es va viure una jornada de protestes. Inicialment, hi havia programats quatre desnonaments, tres al carrer del Carme i un quart al de Robadors. Finalment, es van poder salvar dos habitatges. No va ser fàcil. Des del Sindicat d’Habitatge del Raval van denunciar que el “macroperatiu” es va allargar durant gairebé vuit hores. “Han estat traient gent des de les 11 del matí fins a les 14 hores”, van explicar en declaracions al TOT Barcelona. En aquell moment, ja van destacar que havien notat un augment de la pressió policial. “Fa uns mesos això s’hauria aturat. Anteriorment, ens hem trobat que amb 300 persones no es podia executar, però ara la consigna era executar tant sí com no”, van assegurar. Això no és tot. El passat 7 de març, el mateix barri també va ser escenari del desnonament d’una família monoparental conformada per tres dones de generacions diferents. Des del Sindicat d’Habitatge del Raval van denunciar que havia estat un “desnonament extrajudicial”.
12 anys de presó
Les causes judicials obertes és una altra de les denúncies fetes pels sindicats. Recentment, s’ha parlat del cas del número 105 del carrer d’Olzinelles, al barri de la Bordeta, pel qual la Fiscalia demana 12 anys de presó per dos activistes per l’habitatge i els acusa de desordres públics i atemptats contra l’autoritat. Els fets dels quals se’ls acusa són defensar l’any 2020 un bloc de pisos ocupat que els Mossos d’Esquadra van acabar desallotjant i on vivien quatre famílies amb menors d’edat. El passat 29 de febrer es va celebrar el judici que va acabar suspès per “falta de proves”.
Un dels desnonaments més sonats dels darrers temps és el de la Blanca Espinosa, la veïna que vivia des de feia més de mitja vida al número 6 del carrer dels Boters, al barri Gòtic. Tot i que els col·lectius d’habitatge i la propietat van estar mesos negociant per evitar l’expulsió, a l’hora de la veritat no hi va haver el consens necessari i a principis del passat mes de febrer va haver de marxar de casa seva. Aquest conflicte va esclatar només perquè la Blanca no va pagar els 89 euros que havien costat unes obres que li havien fet malament. Des de Resistim al Gòtic van dir que aquest argument només havia estat una estratègia per fer-la fora.
3,42 desnonaments al dia
Davant d’aquest panorama, els sindicats van denunciar que s’està produint “un empitjorament generalitzat i progressiu de les condicions de vida” i s’està limitant el marge d’actuació dels col·lectius en defensa de l’habitatge. Per tot això, van fer una crida a continuar amb les mobilitzacions. Concretament, van demanar rebutjar la repressió de les institucions, unitat d’acció contra aquesta ofensiva i continuar expandint el paper dels sindicats a cada vegada més sectors. Les xifres també reflecteixen aquesta realitat. L’any 2023 va haver-hi, concretament, 3,42 desnonaments executats cada dia de mitjana, segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) aconseguides pel TOT.
