L’R2 no és de les més afectades pel caos de Rodalies. Va ser la primera a recuperar-se en aquell primer intent fallit de dijous passat al vespre, s’ha salvat de les esllavissades i ha recuperat la majoria de trajectes des de la represa. Res d’això fa ser optimista els seus usuaris, atrapats aquesta tarda durant una hora a Sants. El tren de les 18:01 amb direcció Maçanet-Massanes, que connecta Barcelona amb Granollers i les ciutats pròximes al baix Montseny, ha sortit a les 19 hores. Una hora d’espera per a sorpresa de ningú dins del tren, que va pràcticament buit després d’haver-se omplert i buidat dues vegades. Perquè la maquinista ha informat de la “represa imminent” del viatge, però ho ha fet mitja hora després d’arribar a Sants —amb retard— i quan altres línies que connecten amb el Vallès ja havien passat per la via del costat.
Si una cosa no ha canviat amb la nova normalitat de Rodalies és el ball de passatgers que corren de via en via a la caça del primer tren preparat per partir. El mitja distància amb direcció Figueres –que només para en estacions clau com Granollers o Sant Celoni– no era avui la primera opció dels passatgers de les 19 h, que l’han abraçat igualment amb alegria, i força desesperació, quan s’ha aturat a la via 14 de Sants. No s’hi ha estat gaire estona. Un obrir i tancar d’ulls que ha encès de renecs els passatgers de la capital vallesana que el podrien haver agafat per fugir de Barcelona, però no se n’han adonat.
Res millor que l’arribada d’un nou tren per alliberar la tensió, ha degut pensar el senyor Rodalies, que un minut després ha fet parar un R2, també a la via 14, la del costat. “Per què corren tots? No han dit res, oi?”, pregunta l’única de tres dones de mitjana edat que no té un e-book entre mans. Li respon la megafonia de Sants. “Tren R2 amb direcció Granollers Centre, via 14”. S’aixeca i marxa. Ella i una lectora d’e-book i altres despistats que no ho havien fet encara. Ara corrents, per alegria dels veïns de Cardedeu, Llinars del Vallès o Sant Celoni, que també s’han aixecat, però per buscar seients lliures i, si pot ser, amb vistes exteriors.
Tren mig buit
En queden quatre gats, però contents d’anar asseguts en el que es preveia una nova rutina d’entrenament de genolls després d’una jornada de més de 8 hores. Les vuit reglamentàries de la feina més els minuts o hores complementàries que sumen habitualment els usuaris de Rodalies abans d’iniciar el retorn a casa. Normalment, paguen per esperar-se, perquè pocs activen els mecanismes feixucs que Renfe obliga a activar perquè et retornin els diners d’un llarg retard. Però ara els han alliberat d’aquesta càrrega, fent gratuït el servei durant un mes. Perquè a finals de febrer, paraula de Govern, ja no caldrà fer hores extres a Rodalies per arribar a casa.
Els que han marxat han encertat, perquè l’R2 arrenca. “Jo m’he trobat al maquinista i diu que aquest marxa ara”, comenta un noi jove –en tindrà 25– farcit d’un xandall gris i una bossa gran d’esport. A les mans, també porta un e-book. El servirà per amansir un estat d’ànim que cavalca entra la ira, la sorpresa i la resignació en veure’s de nou aturat. “Potser m’ha mentit”, comenta mentre l’R2 marxa.
Els més veterans ja intuïen què passava: l’R2 Nord marxarà, tal com confirma més tard la maquinista, un cop l’hagin avançat els trens que van a l’estació del Nord de Barcelona, Figueres i Granollers. “Mira, ells van tots drets”, respon cofoia una noia de la mateixa edat, asseguda tres seients més a la dreta. Curiosament amb un e-book, també, com la majoria de passatgers acostumats al desori de Rodalies.
L’ansietat desapareix a mesura que el tren arriba a passeig de Gràcia. Allà torna a omplir-se. Tornen els passatgers drets i torna l’anonimat. Els joves ja no es veuen i ella, la més optimista d’aquesta història, treu força per oferir-li el seient a una dona gran. Que li repregunta on baixa i acaba acceptant quan la noia, insistent, li diu Sant Celoni, final del recorregut. No es coneixen, però connectarien. Perquè la més gran llegia a peu dret El tatuador d’Auschwitz, en paper i en català. I no sabem què hi ha en l’e-book, però sí en la seva dessuadora, que avisa en gran a la resta de passatgers: “Sometimes antisocial, always antifascist”. “A vegades antisocial, però sempre antifeixista”, traduït al català. Podrien ser amigues, malgrat la diferència d’edat: cotitza a la baixa l’antifeixisme de totes dues, i a Rodalies, després d’una hora esperant que surti el tren, també és difícil ser antisocial.
