Una nova descoberta sempre és motiu d’alegria per als historiadors, que poden documentar i obtenir més informació per a les seves investigacions. Els alumnes d’arqueologia de tercer i quart de la Universitat de Barcelona han experimentat aquesta sensació, amb una troballa de milers de peces a l’antic taller del terrissaire Antoni Tarrés, que es troba al centre del pati de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Són peces de terracota, un tipus de ceràmica que, tot i que estava a l’alça durant el segle XIX, actualment només es conserva les restes d’aquest taller ubicat a la UB.
La nova remesa de restes arqueològiques ha permès completar cinc escuts monàrquics. Un d’ells, el de Napoleó III, havia aparegut a mitges l’any 2014, el primer que la universitat comença les excavacions, i ara s’ha pogut completar. Els altres escuts corresponen als tsars de Rússia, el regne de Bonaparte, l’imperi otomà o a les cases reials de Noruega i Suècia unificades. D’altra banda, l’aparició d’un dels primers escuts del regne d’Itàlia fa pensar que aquestes peces daten dels anys 1860, quan es va fundar el règim italià. És estrany veure tants escuts diversos, de diferents monarquies, arreplegats en un taller de Barcelona. “Pensem que podria ser un encàrrec relacionat amb algun esdeveniment monàrquic que al final no es va dur a terme”, explica Salvador Garcia –especialista en Tarrés– que recorda que per aquelles dates Isabell II va visitar Barcelona.
Entre tots aquests escuts ha aparegut un altre element molt sorprenent i que, a més, es conserva gairebé a la perfecció. “Ens va descol·locar que rodejat de restes grecoromanes aparegui una caseta”, diu el director de l’excavació, Jacinto Sánchez, d’una peça que es creu que podria formar part d’un pessebre. Els altres objectes que s’han trobat són peces segurament destinades a jardins i escultures de personatges femenins i masculins. Moltes d’aquestes peces també s’utilitzaven per decorar les façanes d’edificis. Aquests elements eren molt populars a la seva època. De fet, Sánchez recorda les ordenances municipals del segle XIX van establir que podien augmentar l’alçada d’un edifici “si es decorava la façana amb bon gust arquitectònic i riquesa en els ornaments”.
Els experts volen il·lustrar les troballes en una exposició
L’art de la terracota acaba amb l’arribada de l’art modernista. “El seu color característic entre rogenc i ocre va ser substituït per la ceràmica vidriada i pintada amb múltiples colors”, detallen des de la UB. Les troballes al solar de la universitat, que s’han acumulat amb les excavacions dels últims vuit anys, permeten “fer-nos una primera imatge del que podria haver estat la producció del taller de Tarrés”, segons el professor d’història Josep Maria Gurt.
Aquestes peces no són les últimes que apareixeran. De fet, els responsables de l’excavació donen per fet que l’estiu vinent n’apareixeran de noves. En la presentació de les últimes troballes, en Josep Maria Gurt ha animat a la UB, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya a posar-se d’acord per “crear una exposició” que tregui profit de les descobertes de la Barcelona postmodernista, un període “poc estudiat” de la història de l’arquitectura i l’urbanisme.
