L’Associació de Veïnes i Veïns del Carmel es dissol. Ho fa després de 53 anys d’activisme veïnal. Va néixer l’any 1952, quan encara durant el franquisme, el veïnat del barri s’organitzava per reivindicar drets polítics i socials. La raó fonamental de la decisió, que es va prendre per unanimitat en la darrera reunió de la junta de l’entitat, és la falta de socis i de recursos econòmics per continuar desenvolupant la seva tasca. Així ho va anunciar a xarxes l’Associació de Veïns, que certifica la “inviabilitat” de mantenir viva l’associació. Ara l’associació serà gestionada per una junta liquidadora que rebrà l’assessorament de la FAVB per dur a terme el procés d’extinció.
El moviment veïnal, la revolta social
La història de l’Associació de Veïns del Carmel arrenca oficialment el 1972, però hi ha un origen previ, un embrió. Es tracta del Centro Social del Carmelo, creat a finals dels anys 60 per un grup de veïns i barraquistes del barri. La seva missió era denunciar el deteriorament del Carmel i la manca d’atenció per part de l’administració pública, en ple franquisme. L’Associació de Veïns va prendre el relleu i va intensificar la lluita per millorar les condicions de vida i aconseguir el reallotjament al mateix barri.
A Barcelona, entre els anys cinquanta i setanta del segle XX va néixer i es va desenvolupar un potent moviment social urbà del qual la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), creada formalment l’estiu del 1972, en va esdevenir mascaró de proa. Ja entre 1974 i 1975, les associacions de barri van entrar a la federació veïnal, dominada fins aleshores per associacions de comerciants o de carrer.
