La família kurda retinguda a l’aeroport del Prat ja ha estat deportada a l’Iran després que l’Audiència Nacional desestimés la seva petició d’asil polític. El jutge va tombar les mesures cautelaríssimes que va presentar l’advocat de la família just després que sortís l’últim vol de dijous cap al Qatar, el principal enllaç amb l’Iran. Era qüestió de temps, doncs, que es produís una deportació que els seus advocats han intentat aturar a contrarellotge.
Segons l’Audiència, el recurs que havien presentat els advocats de la família conté certes “incoherències” perquè en un primer moment s’al·legaven raons polítiques i després religioses. Després de conèixer-se la sentència del jutge, diferents entitats i el Parlament de Catalunya han fet pressió perquè algú, sigui un jutge o el govern espanyol, aturés aquesta deportació. La presidenta de la cambra catalana, Anna Erra, havia demanat per carta, i sense èxit, al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que deixés sense efecte l’ordre de l’Audiència. El cas, tal com han explicat els advocats de la família, arribarà pròximament al Tribunal Europeu de Drets Humans.
Perseguits al seu país
Mohammad Rahmatinia, la seva dona embarassada i el seu fill de 7 anys han estat retinguts durant deu dies a la sala de denegació d’entrada al país que hi ha al Prat, un espai sense llum solar i controlat per la Policia Nacional. Les autoritats del seu país havien incrementat els controls fruit de les protestes per la mort d’una jove activista. L’home havia decidit fugir del seu país a inicis de setembre després que la policia l’identifiqués, i ha demanat ajuda perquè tant ell com la seva família “corren perill”.
En Mohammad és membre del Partit Democràtic del Kurdistan, considerat il·legal al seu país, i va participar de les manifestacions contra l’assassinat de la jove Mahsa Gina Amini per no portar el vel posat d’acord amb el rigorisme de la República Islàmica. La reacció policial a aquestes protestes va deixar prop d’un centenar de morts, convertint aquestes concentracions en les més mortíferes des de les protestes iranianes dels anys 2019 i 2020.
