Sorpresa en l’historial de l’aplicació de l’amnistia. La secció setena de l’Audiència de Barcelona ha estimat el recurs d’apel·lació presentat per Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, en nom de T.S., i ha revocat la decisió del Jutjat d’Instrucció número 4 de Barcelona que va tancar una causa contra un Mosso d’Esquadra per lesions, amb un projectil de foam, en aplicació de la llei de l’oblit penal per l’independentisme. La resolució, comunicada el passat deu d’octubre i que avui ha difós la defensa de la víctima, és força contundent i rebat el que fins ara ha estat la doctrina general i generosa d’aplicar l’amnistia a qualsevol investigat uniformat.
La interlocutòria, de 7 pàgines i a la que ha tingut accés Tot Barcelona, destaca que la causa estava oberta per “possibles maltractaments policials –tracte inhumà o degradant–” contra un agent antiavalots de la policia de la Generalitat. Un supòsit que, pels magistrats és evident que queda fora del marc de la competència de la llei d’amnistia. De fet, els togats raonen que, si de cas, l’amnistia no es podria aplicar sense celebrar el judici oral que aclareixi la naturalesa dels fets i, serà aleshores quan s’avaluï si poden quedar o no exclosos de manera definitiva de l’amnistia.
Protestes postsentència
El cas es remunta a les protestes postsentència del Procés. En concret, la instrucció versava sobre la lesió soferta per T.S., la víctima, durant el 18 d’octubre de 2019, que va rebre l’impacte d’un projectil de foam a la cama i un altre que va impactar-li a la motxila, mentre corria per allunyar-se de la zona del carrer Provença, entre Passeig de Gràcia i Rambla de Catalunya. El cas es va embolicar perquè, curiosament la investigació no va ser capaç d’identificar l’agent autor dels trets. Per tant, va continuar seguint l’escalafó, i la causa es va dirigir contra el superior jeràrquic de l’agent, com a últim responsable de l’actuació.
El tribunal remarca que no es pot descartar que es fes ús del projectil de foam sense que concorreguessin les condicions que en permetien l’autorització. A més, els magistrats subratllen que els fets van ocórrer fora de la zona de les protestes, posant en qüestió la justificació policial basada en el context de desordres públics. Aqueta resolució, obre per Irídia, un important precedent en les causes encara aturades d’amnistia i en les continues peticions que han fet membres de cossos i forces de seguretat de l’Estat.
