Parlar en català va ser un dels principals motius de discriminació a la ciutat de Barcelona l’any 2023. Així ho diu l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2023, que s’ha publicat ara, i que situa les discriminacions lingüístiques en quarta posició, només per darrere de les discriminacions racistes i xenòfobes, per motiu de salut i LGTBI-fòbiques. Les discriminacions denunciades per parlar en català a la capital catalana creixen vora un 40%, i la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, que va participar en l’acte de presentació de l’Informe al costat de representants d’altres entitats, va remarcar que l’àmbit sanitari és un dels sectors que més preocupa l’ONG del català pel que fa a les discriminacions lingüístiques.
L’ONG del català subratlla en un comunicat que les discriminacions que ha aportat l’entitat no són totes les queixes registrades a Barcelona, sinó només aquelles en les quals “hi ha una exclusió explícita del dret de gaudir d’un servei o un producte bàsic”. Així, l’informe recull que l’any 2023 es van comunicar fins a 125 discriminacions a la ciutat de Barcelona per parlar en català. Aquesta xifra suposa un creixement del 38,9% respecte de les 90 denunciades l’any 2022, que ja eren més que les 55 del 2021; les 47 del 2020 o les 45 del 2019. En xifres totals, les discriminacions per parlar en català van suposar un 14,45 % dels 865 casos totals denunciats per la Taula d’Entitats.
Plataforma per la Llengua considera que aquestes dades confirmen la tendència a l’alça de les discriminacions lingüístiques que l’entitat detecta darrerament i que ja ha analitzat en altres informes. L’ONG del català manifesta que aquest informe demostra que “la discriminació lingüística la pateixen, especialment els catalanoparlants”. Així mateix, subratlla que la normativa que hauria d’emparar els drets de les persones que parlen en català “no és efectiva” per frenar les discriminacions ni la impunitat dels qui les practiquen.
Les empreses o entitats privades lideren les queixes
L’entitat en defensa de la llengua subratlla que la majoria d’aquestes discriminacions van ser perpetrades per empreses o entitats privades, amb 80 casos, un 37,9 % més que l’any anterior, gairebé doblant la xifra de les queixes registrades a les administracions públiques: 45, un 80,0 % més. Les discriminacions al sector privat van ser comeses sobretot per treballadors que van negar l’atenció oral a persones que volien continuar parlant en català en espais com oficines bancàries, comerços i restaurants. En canvi, les queixes a l’administració pública se centren, sobretot, en funcionaris de l’àmbit de la salut i en agents dels cossos de seguretat locals. “En totes les situacions, es va evidenciar una càrrega de tensió i d’estrès entre les persones afectades a causa del rebuig de parlar en la seva llengua”, subratlla l’entitat.
Preocupació per les queixes al sector sanitari
D’altra banda, Plana centra la preocupació de l’entitat en l’àmbit de la salut perquè, segons s’exposa en el comunicat, “s’hi originen moltes de les incidències i perquè sovint, quan els discriminats es queixen, els agents discriminadors modifiquen la narrativa dels fets ocorreguts per no fer front a la denúncia i acaben relativitzant la situació i culpabilitzant-ne la víctima”. A més, constata que com que el pacient vol ser atès, aquest acaba cedint en la majoria dels casos i canvia de llengua. “La sensació de vulnerabilitat es percep especialment en l’àmbit de la salut mental, la pediatria i la gerontologia”, conclou.
Aquest informe, que es publica des del 2018, és fruit d’un treball conjunt amb l’Oficina per la No Discriminació i el Centre de Recursos en Drets Humans de l’Ajuntament de Barcelona i s’elabora a partir de les dades que proporciona la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació, de la qual forma part Plataforma per la Llengua. En el cas de les discriminacions lingüístiques que es recullen el document, la majoria han estat aportades per l’entitat que presideix Òscar Escuder, tot i que l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans també n’ha aportat alguna.
