L’inici de la Copa Amèrica no ha rebaixat el nivell de crítica d’una part de la societat, que continua insistint que la competició esportiva és elitista i amb poc retorn social a la ciutat. Segons una investigació periodística de La Directa, les dades d’audiència i de visitants de la Copa Amèrica s’han falsejat, també en documents oficials. El diari, que agafa els criteris utilitzats en anteriors edicions per fer la comparativa, explica que el recompte de visitants que difon l’organització barreja aficionats i veïnat de la zona, i que també suma tothom que hi passa per la zona, de forma indiscriminada, ignorant si aquella persona ja havia estat comptada anteriorment.
La informació remarca que l’organització no segueix “cap criteri científic” i que les dades anunciades “multipliquen per catorze la xifra real de visites amb impacte econòmic”. En aquest sentit, la Copa Amèrica faria servir unes càmeres-radar instal·lades als arcs d’accés a la Race Village del Moll de la Fusta. En el cas de les fan zone que hi ha a Bogatell i a la Barceloneta, fonts de la mateixa organització detallen al rotatiu que el càlcul respon a “densitats per metre quadrat”. La investigació de La Directa afegeix que la cobertura mediàtica de la regata és, en el fons, de 68 milions d’espectadores, en comptes dels 941 milions anunciats, xifra que la situaria com a tercera competició més seguida. La investigació aclareix que tots aquests seguidors correspon al total d’hores en què es parla de la Copa Amèrica, incloent-hi programes i estones informatives, no només a les regates.
Experts consultats pel Grup Món aquest cap de setmana ja apuntaven que els estudis que han avalat la competició són qüestionables i dubtaven de la rendibilitat econòmica que atorguen a l’esdeveniment. Ismael Fernández, catedràtic jubilat d’Estructura Econòmica de la Universitat de València i autor d’una anàlisi sobre l’impacte econòmic de la Copa Amèrica de 2007, explicava a Món Economia que el resultat de l’informe de la Universitat Pompeu Fabra, encarregat per la Fundació Barcelona Capital Nàutica, estava ple d’ombres, atès que les lectures són “de part”.
Les darreres informacions han donat benzina els detractors de la competició, que aquests dies han apujat la intensitat contra un esdeveniment que consideren “elitista” i pel d'”opacitats”. En una roda de premsa aquest dilluns al matí, la plataforma No a La Copa Amèrica ha anunciat la seva intenció –si més no, que s’ho estan rumiant– de portar els organitzadors i les administracions a Antifrau per irregularitats i per inflar les xifres de previsions de públic i d’impacte econòmic.
Colau justifica el sí del seu executiu
En una entrevista aquest matí a Els Matins de TV3, l’exalcaldessa Ada Colau, cap de l’executiu que va donar el sí definitiu a la Copa Amèrica, ha justificat la seva decisió. Colau assegura que la competició de vela arriba “a proposta de la Generalitat” i que es va valorar perquè, a diferència de l’Hermitage, que ha qualificat de “pelotazo urbanístic”, la Copa Amèrica “és un esdeveniment esportiu marítim que sí que té a veure amb la ciutat”.
Colau ha assegurat que “fa ràbia en què ha derivat” la Copa Amèrica i subratlla que, sent ella alcaldessa de Barcelona, va posar tres requisits als directius de l’esdeveniment: que no superés l’aportació de 5 milions que l’Ajuntament fa amb el Mobile World Congress, que cap infraestructura nova endeutés l’Ajuntament, i que la competició fos tan oberta com sigui possible a la ciutadania.
