Els socis de l’Ateneu del Clot viuen setmanes d’angoixa a l’espera de resoldre el seu futur. El contracte del seu local –que paga l’Ajuntament– finalitza el gener de 2025 i la propietat, empipada amb alguns canvis urbanístics que planteja el districte, ha decidit no renovar-lo. Si no hi ha acord, és qüestió de mesos, dos concretament, que l’Ateneu torni a quedar-se sense local. La situació límit, que fa anys que neguiteja els socis de l’entitat, ha arribat aquest dimarts a la seu del districte. Una setantena de persones, entre les quals hi havia socis, agrupaments escoltes o membres dels Castellers de Barcelona, han omplert la sala de plens de Sant Martí. “Ens heu aixecat la camisa durant dos anys!”, s’ha cridat des de tribuna, plena de pancartes i cassoles. La més clara, Rosa Sans, sòcia de l’Ateneu: “Venim a exigir una resposta clara i un compromís ferm en defensa dels espais veïnals. Què està fent l’Ajuntament? Volem barris per viure i conviure“. La claca, persistent i engrescada, ha respost en una de les audiències públiques més tenses dels darrers mesos.
El teixit veïnal i associatiu demana a l’Ajuntament que expropiï el local. Una operació que el districte insisteix a descartar, com a mínim curt termini. El TOT Barcelona ja va fer-se ressò, el febrer passat, de la negativa del regidor David Escudé, que qüestionava la “legalitat” d’expropiar un espai pensant a encabir “exclusivament una entitat”. Ara, mig any després, el socialista s’escuda en el procés d’al·legacions del Projecte General Metropolità del Clot-Camp de l’Arpa, que està en fase d’estudi fins a finals de novembre. La seu de l’Ateneu és una de les afectades per la requalificació i una expropiació ara “podria generar interferències que poden ser qüestionades jurídicament”, defensen des de districte. En declaracions a aquest diari, el vicepresident de l’Associació de Veïns, Miquel Catasús, admet la impossibilitat d’expropiar el recinte durant aquest període, però demana “un compromís polític clar” que asseguri “una negociació per expropiar l’edifici tan aviat acabi el procés d’al·legacions”.
Enfront dels veïns, el regidor, que ha defensat “ser el primer” que vol una solució, en part també per motius econòmics, ja que la despesa en lloguer d’aquests anys ascendeix al milió i mig d’euros, ha remarcat. Escudé ha intentat convèncer, sense èxit, que cal treballar en el “mentrestant” i ha demanat buscar-hi alternatives. Fonts del districte remarquen al TOT que s'”estan cercant locals alternatius de lloguer en el barri, així com la possibilitat de compartir espais municipals amb altres equipaments o en altres locals d’entitats del barri”. Amb tot, en el darrer plenari de Sant Martí, el PSC va votar a favor d’una iniciativa de Junts que demanava trobar la “fórmula necessària” per “donar-li continuïtat definitiva –els veïns insisteixen en el concepte ‘definitiva’– en el seu local actual, o bé pacti amb el propietari una continuïtat del lloguer fins a poder proporcionar-li una nova ubicació digna, consolidada i definitiva“. En aquest sentit, Catasús recorda que el PSC “té minoria” i demana a l’executiu que “escolti la majoria”.
Tres alternatives poc factibles
Des de l’Ateneu defensen que van acceptar la primera proposta que va fer el districte, que implicava la creació d’un edifici de 1.000 metres quadrats –dels quals uns 700 serien per a l’Ateneu– a l’ara deserta Fàbrica del Plom. Una proposta que va quedar aturada en el temps i que va acabar derivant-ne en una segona menys ambiciosa, presentada el passat mes de febrer, de només 400 metres quadrats a compartir amb el Casal de Barri. Una proposta rebutjada per l’Ateneu i les diferents entitats que se’n beneficien de l’espai. La tercera proposta, que arriba al juliol després de diverses queixes veïnals, tornava a ser convincent: entre 1.500 i 2.000 metres quadrats, també a la Fàbrica del Plom i també a compartir, però en aquest cas l’ampliació de l’espai satisfeia els responsables de l’Ateneu. Però el president de l’Ateneu, Alfons Llopis, explica al TOT que “a finals de juliol ens van dir que endarrerien la proposta a finals d’any”. “Això seria el tancament definitiu de l’Ateneu, no el podem tenir aturat pràcticament un any”, remarca.
El president de l’entitat recorda que ja van estar “pràcticament un any i mig” tancats, o semitancats, anys enrere. Van refugiar-se als locals de la Farinera, però, sense pràcticament espai per a entitats, van perdre “la meitat dels socis” de l’Ateneu. “Si torna a passar, la gent que fa servir l’Ateneu buscarà alternatives i després, si tornem a obrir és un espai gran, ja no tornaran. Serà la desaparició de l’Ateneu del Clot”, insisteix Llopis. Des de l’entitat remarquen que no volen monopolitzar l’espai, si finalment aquest ha d’acabar convertint-se en un equipament municipal, però demanen “quedar-s’hi fins que no hi hagi una solució definitiva que ens deslliuri d’haver de passar una altra època de transició”.
Sigui com sigui, de les paraules dels socis s’entreveu un pessimisme que costarà d’aixecar, més després d’un nou cop de porta a l’expropiació per part del districte. “La veritat és que no tenen ni idea [a l’Ajuntament] de què fer amb la Fàbrica del Plom. Serien necessaris canvis urbanístics, que no nego que pugui ser un embolic, però que no ens facin propostes que després no poden complir”, reitera Llopis, que ja ha vist passar davant seu tres alternatives que, o bé no convencen els veïns i socis de l’Ateneu, o bé són poc factibles per a l’administració.
Una entitat nòmada
L’Ateneu del Clot va néixer fa 46 anys del grup promotor de la Farinera del Clot. Té 130 socis i desenes d’entitats al darrere. És casa d’agrupaments escoltes o altres col·lectius del barri, com la Lluna del Clot, una entitat feminista. També allotja el Grup Excursionista de Catalunya, una associació de capoeira, una altra de costura i una més de restauració de mobles. I també s’hi fan cursos i s’acull diferents disciplines artístiques. És una entitat arrelada al barri però nòmada. En gairebé 50 anys, l’Ateneu s’ha mudat d’espai en quatre ocasions i van pel camí de la cinquena. Si no es troba una solució per a la nau del carrer de Muntanya, hauran de tornar a buscar-se la vida.
Els inicis de l’Ateneu ens traslladen a la Casa de la Vila, que van abandonar quan Barcelona es va distribuir en districtes perquè allà hi pogués anar la seu de Sant Martí, amb qui ara no aconsegueixen acordar una solució. Després van allotjar-se a la Torre del Fang durant un any, un espai degradat que fa frontera entre el Clot i la Sagrera i que actualment, força anys més tard, està en l’ull de l’huracà justament per la seva degradació. De la torreta van passar a una escola del barri, que també van haver de deixar perquè la propietat es va voler vendre la finca. I quan semblava que a Muntanya havien trobat l’estabilitat, les discrepàncies entre el districte i la propietat de la nau fan difícil que s’hi puguin quedar gaire temps més.
