La transformació de la comissaria de la Via Laietana de Barcelona en un espai de memòria comença a prendre forma. Una aliança de diverses entitats memorialistes han demanat formalment aquest dijous al govern espanyol que la Prefectura Superior de Policia ubicada en aquesta artèria de la capital catalana sigui inscrita a l’inventari que recull els espais de memòria democràtica.
Aquest tràmit és un primer pas per aconseguir que les instal·lacions de la Via Laietana deixin de tenir un ús policial i es converteixin en un equipament que es dediqui exclusivament a la recuperació i explicació de la memòria democràtica, recordant que l’edifici va ser un lloc de repressió i tortura de la dissidència antifranquista a la ciutat. Segons recull l’ACN, les diferents entitats participants -que s’agrupen en l’Ateneu de Memòria Popular- han aportat diversos informes i estudis històrics i patrimonials per reforçar la seva petició al govern espanyol, que ara haurà de pronunciar-se sobre aquesta demanda emparant-se en els criteris marcats per la recent llei de memòria democràtica.
Querella criminal i peticions polítiques
Cal recordar que el novembre del 2022 es presentava la iniciativa ‘Via Laietana 43. Fem justícia, fem memòria’, un projecte que demanava precisament convertir la comissaria en un espai de memòria. Entre les diferents accions que s’emmarquen en aquesta iniciativa, els impulsors van presentar querella criminal contra les instal·lacions policials per crims contra la humanitat, en relació amb les tortures que hi van tenir lloc.
En aquest sentit, també es important remarcar que el tancament de la comissaria s’ha demanat diverses vegades al carrer i també des de les institucions. Un dels casos més recents va tenir lloc el 20 d’octubre del 2021, quan l’Ajuntament va acordar demanar al govern espanyol que la tanqués per convertir-la en un espai de memòria històrica, com han demanat els 200 manifestants d’aquest dimarts. L’acord es va produir després que la Comissió de Presidència i Seguretat aprovés una proposta d’ERC i que va tenir els vots a favor d’ERC, Junts i BComú, els vots en contra C’s, PP, BCN Canvi i la regidora no adscrita i l’abstenció del PSC.
