L’enderroc polèmic de l’Església de l’Esperit Sant de Barcelona sembla que ja no té marxa enrere. Fonts de la Universitat Blanquerna-Ramon Llull confirmen al TOT Barcelona que les feines ja s’han iniciat. “Han començat aquesta setmana” i es perllongaran durant “tres mesos”. La parròquia es troba a la Travessera de Gràcia, 401, i va a terra perquè en el solar s’hi construirà una facultat de Ciències de la Salut de la universitat. Les obres es fan en contra d’un grup de feligresos, que han aconseguit prop de 10.000 signatures contra l’enderroc i van tancar-se al maig en l’equipament religiós. També s’ha interposat una demanda contra l’enderroc, en la qual es demana que es dictin mesures cautelars.
Segons ha pogut comprovar el TOT aquest dimarts, l’entrada s’ha precintat amb un cadenat i ja no es pot veure l’interior de l’església, que es va buidar fa setmanes. En aquests moments s’està duent a terme el muntatge de les bastides i sobre la façana de l’edifici ja hi ha dos cartells de l’empresa Delta Punt Enderrocs. Inicialment, les obres havien de començar la tardor passada, però el permís municipal es va endarrerir. Amb posterioritat, es va plantejar iniciar les feines a principis de maig, però l’ocupació de l’església ho va tornar a posposar, fins ara.
Fer el grau de Medicina
En el solar s’hi aixecarà la facultat, després que la Ramon Llull i l’Arquebisbat tanquessin un acord a mitjans del 2022 per la cessió del dret de superfície d’una part de la finca. La facultat tindrà més de 4.000 metres quadrats, i l’edifici disposarà d’una capella nova, això sí, força més petita que l’església actual, amb una superfície màxima per a usos parroquials de 713 metres quadrats. Les obres de construcció s’allargaran entre dos i tres anys. La facultat actual de Ciències de la Salut de la Blanquerna, que es troba al carrer de Padilla, entre Indústria i Sant Antoni Maria Claret, s’ha quedat petita, i la idea de la universitat és fer el grau de Medicina, que se sumarà als estudis d’Infermeria, Fisioteràpia, Nutrició i Farmàcia.
Els feligresos s’han oposat a l’enderroc perquè es tractava d’una església amb molta vida al barri del Baix Guinardó i perquè comptava amb una capella d’adoració al Santíssim oberta les 24 hores del dia. De fet, el tancament dels creients va ser per evitar que l’Arquebisbat en retirés la Sagrada Forma, va explicar a principis de maig el veí Jorge Ollés. Segons els feligresos, la capella que es farà serà molt petita i no podrà encabir totes les activitats que es feien en la que ara s’enderrocarà. Un altre motiu de polèmica és el gran vitrall de l’església, creat pel taller Raventós els anys 60. Segons els creients, té un valor patrimonial perquè es va fer amb una tècnica artística que ja no s’utilitza. L’Arquebisbat de Barcelona no ha concretat què passarà amb el vitrall, si va a terra, es preservarà o, simplement, es documentarà. Tampoc des de la universitat s’ha aclarit què es farà amb el vitrall. És un tema que “encara està sobre la taula”.
