Pasqual Maragall va crear el 1995 el Districte Sarajevo, una iniciativa que feia costat la capital de Bòsnia durant el setge de la guerra dels Balcans. Tres dècades més tard, Jaume Collboni recupera aquella idea per col·laborar amb Palestina. L’alcalde ha presentat aquest dilluns el ‘Districte 11 ciutat de Gaza i ciutats palestines’, que s’integrarà a l’estructura municipal. La iniciativa comença amb una inversió d’un milió i mig d’euros –inicialment se n’havia previst un milió– i posarà els tècnics municipals al servei de Gaza i de la UNRWA (l’Agència de Nacions Unides pels Refugiats de Palestina).
“Des de Barcelona hem dit no a la indiferència i això vol dir contribuir per la pau”, ha apuntat Collboni. El Districte 11 té una doble visió, “moral i tècnica”, i facilitarà que tècnics municipals col·laborin amb persones instal·lades a Palestina en un projecte “a llarg termini”. L’alcalde ha detallat que aquesta iniciativa pretén ajudar a la reconstrucció “de les ciutats arrasades per la guerra”, com són Ramal·lah, Betlem i Gaza. “El terme ‘reconstrucció’ és pertinent perquè el que està fent Israel és destruir, i després de la destrucció hi ha d’haver una reconstrucció, i allà estarà Barcelona”, ha manifestat Collboni. “Cal dir-ho amb tota claredat, hi ha un genocidi a Gaza”, ha afegit, en la línia dels darrers mesos.
El mateix Collboni va avançar la creació del Districte 11 en el seu viatge als camps de refugiats de Jordània, l’agost passat, des d’on va obrir la porta a la possibilitat d’obrir una oficina sobre el terreny o a la veïna Jordània per millorar-ne la coordinació. Aquest nou òrgan tindrà la tinenta Maria Eugènia Gay com a màxim exponent polític i comptarà amb una estructura similar a la d’un districte de Barcelona. La iniciativa també disposarà d’un comitè assessor liderat per Manel Vila, gerent del Districte Sarajevo que va crear Maragall. Tot plegat arriba després de doblar els ajuts a la UNRWA per comprar medicines i aliments, de 200.000 euros a 400.000.
L’ambaixador de Palestina posa Barcelona d’exemple
“És una proporció modesta, però és un acte de justícia, de visió i de consciència de quin és el costat correcte de la història”, ha afegit aquest dilluns Collboni, davant l’atenta mirada de l’ambaixador palestí a l’Estat. “A Palestina s’està desenvolupant la batalla per la humanitat”, ha apuntat Husni Abdel Wahed, agraït amb el govern espanyol per ser “pioner” a l’hora de reconèixer tant l’estat palestí i de definir el que passa a Gaza com a “genocidi”.
L’ambaixador, que ha seguit el fil dels alcaldes palestins, que han intervingut a través d’un vídeo, ha lamentat el veto dels Estats Units als membres del seu govern, a qui ha denegat el visat perquè no puguin participar de l’Assemblea General de l’ONU que es fa a Nova York. L’Assemblea ha aprovat que el representant palestí pugui intervenir per videoconferència. En canvi, Abdel Wahed ha agraït que el Regne Unit, Portugal, Austràlia i el Canadà els reconegui com a estat.
El diplomàtic ha lamentat l’horror a Gaza i ha recordat que Israel també ha colpejat Cisjordània destruint tres camps de refugiats. “La història no perdona, sap qui és qui i qui ha fet que. Durant la Segona Guerra Mundial alguns eludien a una suposada falta de coneixement, però avui ja ningú pot dir que no sap què passa a Palestina, no pot ser per falta d’informació. Barcelona sempre ha estat on havia d’estar”, ha tancat el seu discurs Abdel Wahed.
Suport estable a Gaza
Les relacions entre ciutats es remet als primers ajuntaments de Maragall. Barcelona va iniciar una línia d’ajuts estables al poble de Gaza el 2012, amb el consistori aleshores liderat per Xavier Trias, que hi va aportar 100.000 euros anuals per a ajuda humanitària i programes sanitaris. El 2024, amb Collboni a l’alcaldia, l’ajut destinat a Palestina es va elevar a 200.000 euros i l’any següent, amb l’escalada del conflicte, el pressupost es va elevar als 300.000 euros. Poc abans, l’arribada de Colau a l’alcaldia havia suposat un canvi de rumb en les relacions amb les ciutats d’Israel, que van refredar-se fins al punt de suspendre’s el febrer de 2023. Collboni va reprendre les relacions, però se’n va desdir mesos més tard perquè el que passa a Gaza, va justificar-se, “és inhumà”.
